dimarts, 5 d’octubre del 2010

Destí: Les Illes Gregues (VI)

Adéu a Venècia

Amb l'estada a Venècia quasi s'acabarà el nostre curt periple pels mars Adriàtic, Jònic i Egeu. Només faltarà arribar a Bari per tancar el cercle i volar altre cop cap a casa. Era la segona vegada que arribàvem a aquesta ciutat i com sovint sol passar els records són millors que la realitat, al menys en part. M'explicaré.


Va ser una estada més curta que la primera vegada i ens vam limitar a fer una volta pel centre de la ciutat i una passejada en góndola, ja que els nostres amics, que ja havien estat també a Venècia, no ho havien fet. Vaig trobar els edificis de la plaça de Sant Marc una mica deixats i els canals per on vam passejar amb la gòndola no oferien tampoc la seva millor imatge; sortien vehicles aquàtics de tots els cantons, el que obligava als gondolers a fer maniobres continues, que trencaven tot l'encant. A la visita anterior anàvem en un petit grup, acompanyats per un cantant que, en barca a part, interpretava cançons típiques italianes acompanyat d'un acordió. Ja sé que sembla una mica folklòric, però ens en va quedar un gran record.


Però Venècia sempre serà Venècia i s'han de saber trobar els racons més amagats i els moments més oportuns per saber-los trobar i gaudir-ne plenament. No em faria res torna-hi una altre vegada.

El millor d'aquesta visita van ser l'arribada i la sortida de la ciutat. El panorama del que podíem gaudir des dels últims pisos del vaixell era magnífic. El matí fèiem la nostra entrada quan començava a sortir el sol, que, a mida que avançàvem, es desplaçava pel darrera de torres i campanars, tenyint de color vermell totes les teulades.


Quan vam marxar ho vam fer pel canal de "La Giudecca". Al davant dels nostres ulls anava desfilant un panorama de Venècia impossible de veure d'una altra manera. Solament per això valia la pena haver fet escala a aquella ciutat. Des del balcó del nostre camarot vam dir adéu a torres, esglésies, ponts i palaus, amb el desig de poder-hi tornar algun dia.


Amb l'arribada a Bari, tal com ja he dit, es va acabar el viatge. A partir d'ara hem de començar a pensar quins seran els nostres pròxims destins. Hi ha tants llocs als que hem desitjat anar alguna vegada a la vida, que només fa falta establir un ordre de prioritats.