Bruges té molts encants i vam aprofitar que ja havíem restablert forces i temperatura corporal per tal de continuar descobrint alguns dels molts racons que encara ens quedaven per veure. Sense fer res en concret varem anar deambulant pels carrers sense pretendre voler-ho veure tot sinó tan sols el que s’oferia als nostres ulls. Trobo que és una bona manera de conèixer una mica una ciutat, més que tancant-te solament en museus i sales d’exposicions, que tampoc hi han de faltar.
Després de tants carrers, jardins nevats, botigues amb les famoses puntes de Bruges i aparadors de bomboneres és va tornar a encendre la gana i a apagar l’escalfor de l’hora de dinar. No vam tenir més remei que recórrer als gofres i a la xocolata calenta en un dels bars de la plaça principal. Ja s’havia fet fosc i era hora de contemplar les il·luminacions dels edificis més importants i la dels petits ponts que travessen els diferents canals que solquen la ciutat.
L’últim matí ens vam llevar amb la intenció de complir els tres objectius que ens havíem proposat la nit abans: pujar al Belford, anar a veure algun pont que fos a la vegada porta d’entrada a la ciutat i visitar els molins típics . La pujada a la torre no va ser res de l’altre món i aviat va estar enllestida. Per arribar als altres dos objectius vam dirigir-nos a la part de la ciutat que encara no havíem vist, al límit amb el canal més important.
Arribats a una de les grans portes d’entrada a la ciutat que anàvem veient a mida que avançàvem pel carrer, tal com si fos una petita fortalesa, vam descobrir el primer molí a la nostra esquerra, amb la seva gran aspa que destacava sobre un petit promontori. Així com al centre de la ciutat era ple de gent allà hi érem nosaltres sols, però al cap de poc, com no podia ser d’altra manera varen arribar uns japonesos que ens van demanar de fotografiar-los enfilats a l’escala.
Després de fer nosaltres el mateix amb els dos antics molins fariners vam resseguir el canal tot entrant a la ciutat seguint el passeig nevat de vora l’aigua, que en molts trams estava completament glaçada, mantenint-t’hi atrapats els vaixells que hi estaven ancorats i que molts d’ells servien de vivenda. Un grup d’ànecs caminaven sobre el gel fins que trobaven algun racó on s’estava desfent i podien tornar a nedar.
El dia era clar i el sol feia que el fred no fos tan intens durant la nostra passejada. Vam dinar a la plaça del Burg i ja va ser hora de recollir les pertinences per tal de reprendre el camí de tornada. Primer la caminada pel parc que era nevat el dia de l’arribada, després el tren per arribar a Brussel·les, després l’autobús fins a l’aeroport de Charleroi, l’avió fins a Girona i per finalitzar el cotxe per acabar d’arribar a casa.
Després de tants carrers, jardins nevats, botigues amb les famoses puntes de Bruges i aparadors de bomboneres és va tornar a encendre la gana i a apagar l’escalfor de l’hora de dinar. No vam tenir més remei que recórrer als gofres i a la xocolata calenta en un dels bars de la plaça principal. Ja s’havia fet fosc i era hora de contemplar les il·luminacions dels edificis més importants i la dels petits ponts que travessen els diferents canals que solquen la ciutat.
L’últim matí ens vam llevar amb la intenció de complir els tres objectius que ens havíem proposat la nit abans: pujar al Belford, anar a veure algun pont que fos a la vegada porta d’entrada a la ciutat i visitar els molins típics . La pujada a la torre no va ser res de l’altre món i aviat va estar enllestida. Per arribar als altres dos objectius vam dirigir-nos a la part de la ciutat que encara no havíem vist, al límit amb el canal més important.
Arribats a una de les grans portes d’entrada a la ciutat que anàvem veient a mida que avançàvem pel carrer, tal com si fos una petita fortalesa, vam descobrir el primer molí a la nostra esquerra, amb la seva gran aspa que destacava sobre un petit promontori. Així com al centre de la ciutat era ple de gent allà hi érem nosaltres sols, però al cap de poc, com no podia ser d’altra manera varen arribar uns japonesos que ens van demanar de fotografiar-los enfilats a l’escala.
Després de fer nosaltres el mateix amb els dos antics molins fariners vam resseguir el canal tot entrant a la ciutat seguint el passeig nevat de vora l’aigua, que en molts trams estava completament glaçada, mantenint-t’hi atrapats els vaixells que hi estaven ancorats i que molts d’ells servien de vivenda. Un grup d’ànecs caminaven sobre el gel fins que trobaven algun racó on s’estava desfent i podien tornar a nedar.
El dia era clar i el sol feia que el fred no fos tan intens durant la nostra passejada. Vam dinar a la plaça del Burg i ja va ser hora de recollir les pertinences per tal de reprendre el camí de tornada. Primer la caminada pel parc que era nevat el dia de l’arribada, després el tren per arribar a Brussel·les, després l’autobús fins a l’aeroport de Charleroi, l’avió fins a Girona i per finalitzar el cotxe per acabar d’arribar a casa.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada