Quasi superats els entrebancs que m'han mantingut en silenci durant uns pocs dies torno a comunicar-me amb els que vulguin llegir les impressions sobre la vida i els fets que es van succeint i que m'ajuden a passar les hores.
L'experiència d'haver-me d'aixecar de la taula d'un restaurant mentre celebrava l'aniversari de casament per haver d'ingressar cuita-corrents a la unitat de cures intermèdies d'un hospital forma part, des d'ara, del meu currículum vital particular.
Un abans i un després que ajuda a donar un nou sentit a tot el que m'envolta. Si els anys ja ens van donant un nou ordre de prioritats, un entrebanc seriós acaba de marcar-nos el cami. Amb la quantitat de carreteres, corriols, viaranys i altres vies que trobem en el nostre mapa diari costa poc de seguir una nova direcció que ens porti a un nou destí.
Són difícils d'explicar les sensacions i sentiments que s'acumulen en pocs dies. Sempre he tingut al costat qui se n`ha encarregat que tot seguís per allà on havia d'anar. No ha fallat ningú, sobretot els que, ja per endavant, són mereixedors de la meva estimació i confiança.
És hora de començar una nova etapa, enllaçada de tal manera amb l'anterior que no s'arribi a notar on acaba una i on comença l'altra, eliminant, sense manies, tot allò que pot arribar a ser una nosa, que interfereixi en la consecució d'aquest lligam i establint les prioritats més oportunes en cada moment. Si ja ho vaig tenir força clar quan em vaig jubilar i s'ha anat reforçant al llarg d'aquest sis anys, ara ja no queda ni una resquícia que em pugui fer dubtar de la direcció que he de prendre per aconseguir el que sembla que més em convé. Sempre comptant amb els que ja sé que no em fallaran.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada