Un matí qualsevol

Els Matiners hem voltat per la majoria de paratges de Palafrugell i rodalies, però sempre estem disposats a sosprendren's davant el que anem trobant en ells llocs més insospitats. La nostra tafaneria natural sempre està a punt per descobrir, al menys per nosaltres, una planta, un munt de pedres, un senyal, un cau, un animal...
Molts dies la caminada és rutinària, però hi ha ocasions en les que ens saltem el que teníem programat tot anant enllaçant camins coneguts i desconeguts tot dient : "I si passéssim per allà?" o bé "Què hi deu haver a l'altre costat?". Sense anar massa lluny aquell dia va ser un d'aquests.
Pel camí vell de Tamariu vam dirigir-nos al paratge de Coniell, poc concorregut per nosaltres. Primer vam caminar entre edificacions de tota mena escampades pel territori i després per corriols al mig del bosc. Els jardins del Cactus costa Brava ens van admirar com cada vegada que hi passem. Dirigint-nos cap a l'est pel paratge dels Favars, travassem vinyes, olivars i boscos de sureres, tots molt ben cuidats, passem per sota el mas Batllia, on metre el sol en comença a llepar la façana una colla d'oques ens crida l'atenció amb la seva cridòria.

Trobem un forn de pega que nosaltres ja coneixem . Mig en runes, al seu bon temps era emprat per a l'obtenció de la resina o reïna de pi o d'altres plantes de la mateixa família botànica.

Al cap de poc ens desviem per un camí que va a parar a un altre forn que en Josep Mª no coneixia i que havíem descobert no feia gaire amb en Josep Miquel. No sembla que sigui un altre forn de pega perquè la part de dalt no és oberta per facilitar-ne el carregament i el tiratge. Hem de preguntar la seva funció a algú que hi entengui.
Tot mirant al puig del darrera i ara que el bosc és net veiem una cabana de sostres molt inclinats, quasi tocant a terra, que ens havia passat desapercebuda en les dues altres ocasions. Vencem el desnivell i després d'una observació acurada de la nostra troballa, decidim seguir per on no coneixem.

Anem a parar a un camí sense sortida que ens porta al curs d'un rec, amb poca aigua, però suficient per formar una petita resclosa natural, tota voltada de verdor i amb variades plantes aquàtiques. Sospitem que és reguerol que passa per la Font d'en Cruanyes.

Travessem un dens i ufanós falguerar, abans d'enfilar-nos per un camí que sembla fet pels animals i arribem davant per davant del primer forn que havíem trobat.

Els animals també van formar part de la nostra passejada. Primer van ser unes aranyes que omplien, amb els seus foradets envoltats de teranyines, tot un marge del camí i després una mallerenga carbonera, que tot semblant perduda o una mica ferida, es va deixar agafar i que en Josep Mª, amb molt de compte, va traslladar al costat d'un dels reguerons d'aigua que havíem descobert feia poc.

Caminar, observar, descobrir, discutir sobre el què i el perquè de les coses, en una paraula: aprendre. Què més podem desitjar quatre jubilats que comencem el dia d'aquesta manera i que ens prepara pel que ens pugui deparar la resta de la jornada.