Aquest hivern serà llarg però encara que no ho sembli s'acosta el bon temps, no pot ser d'altre manera. Dintre de poc quedaran enrera els dies freds de la tardor, les tempeses de Nadal, les ventades de fa poques setmanes i les últimes pluges que ,dia si, dia també, ens envaeixen d'una monotonia grisa que de vegades es fa insuportable .
Sort que als telenoticies ens animen, tot informant-nos de l'augment de la quantitat d'aigua recollida en els embassaments i així aquest estiu podrem regar gespes i emplenar piscines sense por de multes ni càrreecs de conciència.
Comencem el mes de febrer i ja fa alguns dies que a les marjades despunten les primeres ponzelles de la flor dels ametllers, els millors indicadors que els dies d'hivern es van allargant i escalfant progressivament. Quan treballava eren dies de fer aprendre a la mainada els versos de'n Joan Maragall dedicats a aquesta planta i que cada any em venen a la memòria:
A mig aire de la serra
veig un ametller florit:
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t'he delit!
Ets la pau que s'anuncia
entre el sol, núvols i vents...
No ets encara el millor temps,
però en tens tota l'alegria.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada