En una recent visita a Saragossa vam anar a passejar per la riba dreta del Ebre fins a arribar al recinte del que va ser l'Expo l'estiu passat. A sobre la paret que limita el curs del riu vam anar descobrint unes granotes de bronze que semblava que fugissin d'algun lloc. Tot mirant em van veure una gran quantitat que semblava que baixessin cap al riu, a terra al costat dels bancs, damunt de les pedres que hi havia al bell mig dels brolladors instal·lats a la gespa, enganxades a algun monument, a pertot. Quan vam arribar al que va ser l'Exposició Universal dedicada a l'aigua, vam descobrir que fugien d'allà.
Tot estava abandonat, d'aigua no s'en veia per cap lloc. Tubs de tots colors sorgien de tots el racons. Els edificis semblaven fantasmes envoltats de tanques metàl·liques que et deixaven descobrir bosses d'escombraries que haguessin estat abandonades en una sortida precipitada sense temps de portar-les al contenidor.
El famós pont estava tapat per les dues bandes, no si podia circular. Tot plegat feia llàstima. Com és possible que s'hagin deixat abandonats tants milions d'euros que vam pagar entre tots. Diuen que l'Ajuntament ha quedat tant endeutat que no té pressupost ni pel funcionament normal de la ciutat. Sort que Saragossa té altres atractius per poder gaudir de la visita.
No hi havia estat mai. L'arribada a l'esplanada on hi ha la basílica del Pilar i la Seu o Catedral és espactacular. Haig de dir que em va agrada més l'interior de la segona que de la primera. També vam visitar una exposició sobre la Guerra de la Independència que s'acabava d'inaugurar a la Llotja, entre altres coses.
Allà, a la Seu, vam poder presenciar, com a anècdota de viatge, un petit fet que demostra l'estupidesa i ridiculesa de molts humans. Abans d'entrar-hi, com a molts llocs, hi ha uns cartells que prohibeixen fer fotos. Un espècimen humà, assegut en un banc, n'estava fent a tort i a dret. Un vigilant, un senyor gran molt educat, li demana que plegui de fer fotos. L'home li contesta dient-li perquè no ha dit res a una noia que també n'estava fent feia una estona. El vigilant li diu que no ho ha vist sinó hagués fet el mateix. L'altre comença a posar en qüestió la feina del vigilant i li diu que si no vol que faci fotos que es quedi al seu costat, perquè quan se'n vagi continuarà fent-ne com si res. La discussió va continuar amb un estira i afluixa. Quan el vigilant el va deixar per inútil, l'espècimen humà encara somreia estùpidament com sentint-se guanyador. Nosaltres que vam presenciar tota l'escena, allà al costat, vam solidaritzar-nos amb el vigilant que s'havia posat una mica nerviós.
Hi ha persones que no es mereixerien ni ser granotes, ni que fossin de bronze.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada