Un poema

( La nostra casa amb l'entorn dels primers anys: sense edificacions, el carrer sense asfaltar, amb el transformador al darrera i el gros pi al davant...)

La publicació d'un llibre de Mn. Enric Bahí, fill de Corçà, company en els anys de professor al Col·legi Prats de la Carrera i des de fa molt temps rector d'Amer m'ha fet tornar trenta anys enrere, quan vam estrenar la casa on vivim des de llavors.

Pensereu quina realació té Mn. Bahí i casa meva. És una relació poètica, perquè ell és un gran poeta. El llibre que acaba de publicar Edicions Emboscall s'anomena "Primavera". En el pròleg es diu: "Tenim a les mans molt més que un llibre de poesies... hi tenim un regal per als sentits".

I en un article de presentació s'hi pot llegir:"Mn. Enric conreua la poesia amb la mateixa cura que té dels seus feligresos d'Amer. Es tracta d'una poesia feta amb el sentiment, però també amb ofici. Hi veiem l'autor que domina al llenguatge, la tècnica de versificar i l'estructura de cada poema, del sonet al cant. Temes senzills i amables carregats d'estimació per la terra, com a gran imatge del seu Creador".

I com a tal poeta, el dia que va venir a sopar a casa per tal de celebrar-ne la inauguració no va portar una ampolla de vi, ni un pastís, va portar-nos una poesia, aquesta:

Ma cabana a netejar

em passaria la vida.

És polida, tan polida

que cap molsa no s'hi fa.

Josep Carner

Un somni, una avidesa i una feta.

Tres pilans amb dos ponts que el fan d'enllaç.

Dues ments cavil·lant. Ja és més concreta

la idea; la fal·lera, menys fal.laç.

En l'indret escollit, ix la silueta

precisa de l'estatge. El nostre braç

reposi ja per fi: feina completa.

Tenim accés a merescut solaç.

Però no matem l'anhel. Teixim encara

tapissos d'il·lusions: faran preclara

l'estança, si els pengem a la paret.

Si junts hem dut a cap la meravella,

que ens segueixi tothora bona estrella

i l'escalf de la llar en tot indret.

Enric Bahí

23 de novembre de 1979