Un edifici nou

Portada de l'últim número de la Revista de Palafrugell

Palafrugell ha guanyat un nou espai: el Casal. El dia 21, últim dia de la Festa Major es va inaugurar. És un edifici magnífic, en part nou de trinca i en part recuperat, apte per les activitats de la Parròquia i per les del poble en general que s'hi vulguin acollir, com ens hi vam acollir ara fa 25 anys els membres del grup Rialles, ara la Xarxa. Fruit de la tossuderia i la dedicació del rector, Mn. Martirià, que no ha parat, des de que va arribar a la vila, per tal d'aconseguir-ho.

Però de tot això n'ha parlat la premsa i se'n va fer esment en els parlaments oportuns de l'acte oficial. A mi m'agradaria escriure el que vaig veure i sentir mentre es desenvolupava l'esdeveniment.

Hi havia molta gent, ningú s'esperava que el poble de Palafrugell tingués tan d'interès per veure com havia quedat "El Casal". Dies abans, com que ningú podia polemitzar sobre l'oportunitat d'aquesta rehabilitació es va encetar la polèmica sobre el seu nom. Que si Casal Popular, que si Casal Parroquial. Crec que la gent, en general, prescindirà d'adjectius i a l'hora d'anomenar-lo ho farà com sempre: el Casal. Encara hi va haver algú que m'ho va comentar: "M'agrada molt com ha quedat, el que no m'agrada és el canvi de nom".

La sala d'actes estava a rebotir, així com els accessos. A fora, només es varen sentir les paraules de Mn. Martirià, es veu que el micròfon era d'aquells que t'hi has d'amorrar i els altres de la taula o no ho sabien o els feia una mica d'angúnia. També hi havia algunes queixes, com sempre, sobre l'organització. Només dues:

- "Tan que he fet pel Casal i ara no tinc ni una cadira per seure"

- "Perquè han convidat tanta gent? Què hi fan tots aquests que no hi tenen res a veure?"

Al final es va fer un aperitiu, a l'últim pis de l'edifici. Es va distribuir la gent a les vuit sales ubicades on hi havia el teatre, va ser un encert. Com va ser-ho el de posar-hi fruita per picar, entre d'altres comestibles típics d'aquests casos. Unes cireres magnífiques i un daus de meló van ser molt ben acceptats per tothom.

Tot es va desenvolupar amb tranquil·litat i educació. Com sempre, però, dues notes fora de lloc:

- Quan tothom va ser fora es van deixar veure algunes deixalles per terra, sobretot pinyols de cirera. Molts no van veure els plats buits que s'havien posat a les taules per a l'ocasió.

- Molts col·leccionistes buscaven les xapes de cava que hi havia per sobre les taules o pels cubells del gel. Algú, però, ja al final, en va obrir alguna ampolla, només per aconseguir-les.

Tot això són anècdotes i minúcies comparat amb el que representa el Casal per Palafrugell. Només falta posar-lo en marxa i que tothom col·labori en el seu manteniment i eficàcia.

L'endemà de la inauguració, a la tarda, vaig anar a treballar una estona al despatx de Caritas. L'amplitud, claredat i comoditat de les instal·lacions fan oblidar les mancances d'aquest servei, ara fa uns deu anys, quan vaig començar a col·laborar-hi.