Escoltar música

Com seria la pel.lícula de la nostra vida sense la seva particular banda sonora? Les converses de i amb les persones, els sons de la natura, els sorolls de la modernitat i ... la música.

Només puc parlar de la música escoltada. La interpretació, tan la vocal, per pura incapacitació, com l'instrumental, per falta de coneixements, no entren en el camp d'evocació personal.

Les primeres músiques que van entrar a la meva vida i que recordo com a tals són les de l'església i les de les orquestres de la festa major. En els primers anys de la meva infantesa, en els que ni de ràdio disposàvem, les nadales i el cant gregorià van deixar rastre fins a l'actualitat. Per la festa major, les sardanes a plaça i els balls en un sala del poble. En els entreactes de les sessions de ball adquiríem els "Cancioneros" que ens oferia l'orquestra amb els èxits del moment i que servien d'entreteniment fins a la propera ocasió. Els diumenges de durant l'any una gramola feia el fet en el mateix local; fora per Setmana Santa, perquè, en aquell temps ballar durant aquells dies era pecat.

Ballar sempre m'ha agradat molt i amb la meva dona encara ho fem quan hi ha l'ocasió oportuna.

Quan a casa vam tenir ràdio ja va ser la culminació de les meves aspiracions per escoltar música.

Va arribar tard, perquè el meu pare es pensava que ens faria perdre hores d'estudi o de treball. Quan estudiava per mestre a Girona em va venir la dèria de tenir un tocadiscs. Com es pot preveure el meu pare no va donar el braç a tòrcer. Llavors vaig anar a veure als parents del sud de França i allà els pares de la meva cosina em varen contractar per fer la verema. En vaig fer prou per comprar-me el desitjat tocadiscs i uns quants discos que anava repetint una vegada darrera l'altre.

Després de la música de ball, incloent-hi les sardanes, em vaig interessar per la nova cançó. En l'ambient en què em movia va costar que m'arribessin els èxits internacionals que triomfaven arreu del món, sobretot els anglosaxons. Per contra em vaig entusiasmar amb la música francesa i la italiana.

La música clàssica i el jazz varen costar d'entrar a la meva vida, però ara hi estan plenament instal.lats.

I la música de cinema? Tan els musicals en sí, com les interpretades per orquestres i conjunts o les composades expressament per una pel·lícula determinada, sempre m'ha interessat. Recordo que quan vaig anar a veure "El graduado", entusiasmat per les cançons de Simon i Garfunquel, vaig sortir corrents a comprar-me els disc.

Quan vaig començar a treballar, cada mes, després de cobrar, anava a can Girona, a Palafrugell a comprar-me un l'LP que ja tenia ullat, o més ben dit escoltat en part. Pels singles, de dues o quatre cançons, ja no mirava tan prim. Al llarg dels temps i anant molt en compte, he aconseguit reunir una discoteca bàsica d'uns 1.500 LP's, uns centenars de singles i vora del miler de CD's.

Com es veu m'agrada tot tipus de música, menys la repetitiva i sorollosa música actual. Sobretot gaudeixo amb la música en català de tots els temps, fins arribar al rock dels Pets, Sopa de Cabra o Ja t'ho diré. L'últim descobriment és el disc de Cris Juanico amb cançons tipus jazz.

Però els meus cinc cantants o conjunts preferits podríem dir que són:

• Joan Manuel Serrat


• Elvis Presley


• Els Beatles


• Lluís Llach


• Raimon

Últimament he col·laborat amb els 40 anys de l'escola de Música de la Rita Ferrer de Palafrugell, fent la lletra de la Cantata: "Un nou dia" a la que ha posat música el mallorquí Baltasar Bibiloni i que s'estrenarà al Teattre Municipal el proper 24 de Novembre.

També col·laboro, com a patró (vocal), a la Fundació Ernest Morató que treballa per la difusió i estudi del món de les havaneres.

Que la música us acompanyi i us faci la vida més feliç.