 |
| (elpuntavui.cat) |
Ja fa una setmana que en Joan Manuel Serrat , a l’Auditori
de Girona, ens deia: “Perdonin el retard. He trigat uns quants dies però és que
tenia una .... No he pogut arribar abans”. Si, feia quinze dies que havia hagut
d’anular el concert degut a una indisposició, sembla que una faringitis l’havia
deixat sense veu.
Va començar el concert fent-nos patir una mica, perquè la
lletra d’algunes cançons no ens arribava amb prou nitidesa, i sobretot en les
menys conegudes,si no et sabies la lletra de memòria. Però de mica en mica la
seva veu es va anar escalfant fins que al final la gent comentava: “Com canta i quina potència de veu
que té en Serrat”.
Va començar amb “Cançó de bressol”; al cap duna estona va rebre una de les primeres ovacions de la nit amb “Temps era temps”. En va
cantar unes quantes més (ara no les enumeraré totes) i després d'agafar la guitarra ens
va oferir “El drapaire” i “Cançó de
matinada”, que van merèixer una nova ovació.
Després van arribar “Me’n vaig a peu” i sobretot “Pare”,
per mi una de les seves millors cançons. Va ser llavors quan va cridar “Visca
el Barça i visca el Girona” i tot cantant “No hago otra cosa que pensar en ti”
va anar presentant els seus músics.
Les cançons es van anar succeint fins arribar a “Mediterràneo”
el gran himne que coneix tothom, acompanyat per tot el públic. També vam poder
sentir el Serrat més compromès amb “El niño silvestre”, i “Algo personal”. I amb la lletra d’en Joan Salvat
Papasseït, el nostre gran poeta, ens va oferir “Res no és mesquí”, una altra dels seus grans temes.
No hi van faltar “Paraules d’amor”, l’introducció de la
qual va ser: “Aquesta cançó, com és ben sabut, reclama la participació del
públic” i “Cantares”.I aquí si que tots els assistents al concert van participar-hi amb les seves veus, amb tota la força.
Va acabar el concert amb “Hoy puede ser un gran dia”, tot
dient-nos: “No s’oblidin de nosaltres, que nosaltres no ens oblidarem de vostés”,
així com “En aquesta vida tot s’acaba, sobretot les coses que ens proporcionen
més plaer”, amb un somriure que volia dir-ho tot.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada