divendres, 20 de juny del 2014

Nit de por


M’agrada molt el programa “Sense ficció”  que els dimarts emet TV3. Aquesta setmana portava el títol de “A la dreta i més enllà” sobre el feixisme que s’estén per Europa i en concret, a França, a Grècia i a Catalunya. Em van fer por tot aquella gent, sobretot els que més coneixem, que es presenten, moltes vegades amb pell d’ovella i després els sentim en grups més reduïts o amb imatges gravades en càmera oculta o sense permís. I el que fa més por és que algú se’ls cregui. I encara en fa més que se’ls doni permís per manifestar les seves dèries amb tota la impunitat. De veritat  que vaig anar a dormir amb la por al cos.

Com que no podia dormir vaig agafar  el llibre que estava llegint en aquell moment, una novel·la negra de l’autora navarresa Dolores Redondo: “El llegat dels ossos”  la segona part d’una trilogia, de la que també he llegit la primera “El guardià invisible” i que recomano a tothom al que li agradi aquest tipus de literatura. Ell llibre havia començat amb una nota que rep la protagonista, la inspectora Amaia Salazar, que conté un curt i inquietant missatge:  “Tarttalo”. Una sola paraula que destapa una trama sorprenent que embolcalla  a la inspectora fins un trepidant final. Em faltaven poc més de cent planes per arribar al desenllaç. Fins a quarts de dues, no vaig poder deixar el llibre, o sigui fins que es va acabar. Després dels nervis pel desenllaç i de passar una mica més de por, menys que en el reportatge televisiu, per això era de ficció, vaig poder adormir-me.

Al cap d’una hora, o potser una mica més, quan ja estava en ple son,  un crit esgarrifós, d’aquells que deixen anar els gats, o crec que són les gates,quan estan en zel em va tornar a deixar amb els ulls oberts com una taronja. Sort que va durar poca estona i no em vaig haver d’aixecar del llit per fer-los fora del jardí. Però el mal ja estava fet. Entre la por filmada, la por llegida i el crit real de por (que en realitat no era de por, sinó tot el contrari) vaig acabar passant una nit de por, en el sentit més clar de la paraula.