Sortida i arribada des de Peratallada.

 

Ja hem començat la caminada

Per gaudir al màxim de la natura no cal fer molts quilòmetres, ni pujar muntanyes molt altes, ni viatjar a  països exòtics. Una passejada pel nostre Empordà, concretament per l’Empordanet, de bon matí, quan el sol acaba de sortir, caminant per camins planers, amb la companyia de bons amics, i si,  a més, sabem que acabarem amb un bon esmorzar que més podem desitjar.

Ens acostem a Palau Sator

Vam aparcar el cotxe a Peratallada. És difícil trobar-hi un lloc on estigui permès  o que no sigui privat, si entres per la carretera que ve de Sant Climent de Peralta. Al marxar vam trobar un avís molt correcte enganxat al neteja parabrises que ens comminava a tenir-ho en compte si hi aparcàvem una altra vegada, tot i que no hi havia cap indicació que en senyalés la prohibició. 

 

Església de Palau

Vam dirigir els nostres passos en direcció a Palau Sator. El sol tenyia els camps de color vermellós i el poble es retallava en el cel blau clar del començament del dia. Travessem el poble, ens encantem una mica en les edificacions més destacades, que per cert ja hem vist amb moltes altres ocasions: l’església, la torre del castell, el portal de la Torre de les Hores i el rellotge de sol que ens diu: “Només compto les hores serenes”; a aquella hora, però,  encara que fos molt serè no en senyalava cap perquè el sol no hi havia arribat.

Encara no hi toca el sol

 Durant quasi tot el recorregut varem anar veient Palau com a teló fons. Els altres pobles els vàrem passar una mica per fora, tot i que hi arribem a Fontclara per la “Calle Mayor” segons un rètol antic que encara es conserva. També passem pel costat de Sant Feliu de Boada; tot i que té una església preromànica molt notable, tampoc ens hi aturem, perquè tal com succeeix amb la majoria de pobles d’aquesta comarca, ja els hem visitat moltes vegades.

 

Palau i el seu entorn

Deixant Sant Julià de Boada a la nostra esquerra, passem pel veïnat de Pantaleu. Seguin les indicacions del GPS ens dirigim cap un camí que transcorre pel costat d’una masia, però no ens deixen passar. Els masovers o els guardes de la casa que hi ha al darrera tenen la lliçó molt ben apresa. Tot i que la senyora que ens ho va advertir era coneguda d’un de nosaltres i ja ens pensàvem que faria una mica la màniga ampla en aquesta ocasió, varem haver de tornar enrere i enfilar un altre camí.

 

Les mongeteres ens donen la benvinguda a Peratallada

Comencem a veure Peratallada. Arribem per una zona d’horts on unes mongeteres molt ufanoses sembla que ens donen la benvinguda. Quan estem a punt d’entrar a la plaça ens ve a rebre el vuitè integrant dels Matiners que no havia pogut  venir a primera hora. Ens esperem al mig de la plaça perquè el restaurant no obre fins a tres quarts de 10. M’entretinc observant la casa d’uns més oncles que ara ja no hi són i la nostàlgia comença a donar voltes pel meu magí. Les portes de Can Bonay s’obren i es trenquen els meus pensaments. Cap  a esmorzar!

Si voleu saber les dades tècniques dels recorreguts amb Els Matiners o molts altres podeu anar a wikiloc, en aquest cas el d’en Josep Miquel Lladó o el d’en  Josep Mª Farrreró Carolà, bons amics i companys d’aquestes caminades.