l'Esperanto

Treballant en un llibre sobre els noms dels carrers de Palafrugell, a l'Arxiu Municipal de la població, vam arribar a un capítol on volíem parlar dels palafrugellencs que formaven part del nomenclàtor d'altres poblacions. A més de Josep Pla que dona nom a carrers d'almenys 122 poblacions de dins i fora de Catalunya, vam trobar altres persones, que es troben en el mateix cas, entre elles Gabriel Pujol que denomina una plaça de Sabadell. Nascut el 1908 a Palafrugell, ens consta que ensenyava l'esperanto en un local del carrer Nou, a principis dels anys 30. L'any 1941 es va establir a Sabadell, on va exercir la seva professió de mestre i on va morir l'any 1992.

Em va venir al cap que jo havia estudiat esperanto durant la meva estada a l'internat del Collell en els ja llunyans anys 50. el professor era Mn. Pius, el prefecte, un home seriós i amb molt mala bava, que segurement calia tenir-la per tractar amb més de tres-cents galifardeus, que parlava alguns idiomes i al mateix temps, com a fotógraf aficionat, va ser l'autor de les poques fotografies que conservo d'aquells anys.

El creador de l'esperanto

L’esperanto, del que ja quasi no se’n sent a parlar és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof, com a resultat d'una dècada de treball, amb l'esperança que es convertís en llengua auxiliar internacional. Segons les estadístiques, l'esperanto és la llengua planificada més parlada del món avui dia. 

Segons la Viquipedia:”La gramàtica de l'esperanto es basa en setze regles fonamentals sense excepcions... El vocabulari està extret de molts idiomes i adaptat a les normes de la llengua. La major part procedeix del llatí, directament o per mitjà de les llengües romàniques (sobretot del francès.italià i castellà) i d'una manera menys freqüent de llengües germàniques (alemany i anglès) eslaves (rus i polonès) del grec i en alguns casos de l’hebreu”.

Nosaltres fèiem servir un llibre de gramàtica publicat a Barcelona l’any 1953, era com la que surt a la fotografia i encara la conservo. Em sembla que l’estudi d’aquesta llengua artificial no va durar més d’un curs i l’única cosa que recordo són els dos primers versos de seu himne, que cantàvem cada dia de classe, del que en transcric les dues primeres estrofes i la seva traducció al català:

La Espero

En la mondon venis nova sento,

tra la mondo iras forto voko;

per flugiloj de facila vento

nun le loko flugu gi al loko.

Ne al glavo sangon soifanta

gi la homan tiras familion:

al la mond' eterne militanta

gi promesas sanktan harmonion. 

L'Esperança

Al mon ha arribat un nou sentiment,
una crida potent recorre el món;
en ales d'un vent lleuger
que voli ara d'un lloc a l'altre.

No és una espasa sedegosa de sang
on atreu la família humana:
al món que eternament batalla
li promet santa harmonia