Sonrisas i làgrimas

Diumenge vam assistir a la representació del musical “Sonrisas i làgrimas” al Teatre Tívolí de Barcelona. L’obra es de sobres coneguda per la pel·lícula que vam poder veure als anys 60, basada en una obra que es representava a Broadway amb el títol de “The sound of de music”dirigida per Robert Wise i protagonitzada per Julie Andrews i Christopher Plummer. L’obra que vam veure es calcada de la pel·lícula amb la corresponent limitació teatral. Ens va agradar molt i a més a més la cançó “Edelweis” que es canta cap al final de l’obra té un significat molt especial, per nosaltres, des de l’any 11971.

El capità Von Trapp està interpretat per Joan Crosas. Qui no el recorda de la primera temporada de “Mar i cel”? . així com en altres obres de teatre, pel·lícules i sèries de TV. A la seva parella, la institutriu Maria, li dona vida l’actriu argentina Silvia Luchetti, que no té res a veure amb la coneguda família teatral catalana dels Luchetti. Tots els altres actors fan unes grans interpretacions, destacant les dels set nens, que sembla que es van canviant segons els dies de representació. Aquests nenes i nenes canten, ballen, reciten i es mouen per l’escenari com uns verdaders artistes, demostrant que ja ho son. 

L’escenografia és la mateixa que es va dissenyar  pel Teatre Coliseum de Madrid, adaptats per anar de gira (allà potser encara diuen que van a provincias, com a les pel·lícules en blanc i negre, de fa no sé quants anys). Els canvis de decorats son continus, en sembla que són més de vint. 

La música es la original de la pel·lícula, en directe. La veu dels artistes és de molta qualitat,  les cançons estan traduïdes al castellà (ens hagués agradat sentir-les en català, però entenem les dificultats) Ens va sorprendre la veu de la superiora del convent interpretada per Noemi Mazoy.

 

Dirigeix aquest gran muntatge es Jaime Azpilicueta, que compte amb trenta dos artistes, deu músics, setanta persones d’equip tècnic i cent quaranta vestits.

Suposo que tindrà molt èxit, però no la podem comparar amb la peL·lícula, tal com feia alguna persona al sortir del teatre. Una cosa és cinema i l’altre és teatre.