Ja tenim l’estiu quasi passat. Just a la ratlla de jo tenir un any més entrarem a la tardor. Aquest blog també acaba d’afegir dotze mesos al seu caminar de quatre anys de durada. Si no es poden fer llargues caminades físicament, al menys les farem sobre la pantalla de l’ordinador.
Aquest temps transcorregut des de l’agost del 2010 ha estat , al menys personalment, força positiu. Ja vaig comentar en el seu dia el naixement del primer net, l’Arnau. També vaig dir que no m’agradava gaire de parlar d’assumptes familiars però aquest naixement és una de les coses més importants que ens han passat en els últims anys i val la pena fer-hi referència.
Els viatges preparats han arribat a bon port i mai tan ben dit: en un d’ells vam voltar per l’Adriàtic i les Illes Gregues i en un altre vam navegar pel Volga i altres rius russos de Sant Petersburg a Moscou, com ja he comentat força extensament; també va valer molt la pena, des de tots els punts de vista, la setmana passada a Berlín . Ara estem preparant, pel pròxim mes d’octubre, l’anada durant cinc dies a Cantàbria i la de quatre dies a Budapest. També en faré referència en aquest blog.
La meva “feina” a l’Arxiu de Palafrugell va donant els seus fruits. Després del Nomenclàtor de Palafrugell, que es pot consultar a la web de l’Ajuntament, de la col•laboració amb la revista bimensual Can Bec, publicada també per l’Ajuntament i fa uns anys d’una intervenció setmanal en un programa de ràdio sobre el mateix tema, ara serà presentat un llibret sobre “Els carrers de Calella de Palafrugell”, del que ja n’escriuré alguna cosa dintre de poc.
Per les festes de Nadal em van demanar la col•laboració: el director del “Pastorets” per tal d’escriure uns textos per la seva plana web i uns versos satírics que es canten al mig de l’espectacle i el rector de la parròquia també per escriure la felicitació d’aquestes festes dirigida a tots els assistents a les funcions religioses d’aquest dies.
Aquest any, tal com deia al començament, no he caminat gaire però he fet un descobriment: el ioga. El recomano a tothom. També en vaig parlar en el seu dia. I si el ioga agilitza el cos, un altre activitat que ara està de moda, agilitza la ment: els sudokus. Sabia de la seva existència però en vaig aprendre la mecànica dalt d’un avió, tornant de Berlín, de la mà del meu bon amic Josep Mª Soler.
També s’ha de dir, no es pot fer tot, he deixat una mica de banda l’assistència a espectacles i concerts i al cinema. Però no he deixat de llegir, això ja seria un pecat i dels grossos; com a mínim un llibre a la setmana s’ha d’anar obrint dia a dia per tal de copsar i aprendre amb el que ens volen dir els seus autors i sobretot mantenir viu el pensament i l’activitat intel•lectual en general.
El cos també té necessitat, molta necessitat, d’aliment material. Aquest any vam celebrar el sopar 250 o el que és el mateix els 25 anys de sopars de la XEFLA, l’associació cultural i gastronòmica a la qual pertanyem, amb un àpat a un restaurant d’en Nando Jubany i contant amb l’assistència com a convidat i conferenciant del Conseller de Cultura de la Generalitat Ferran Mascarell. Encara que hagi de menjar sense sal i tenir compte amb el beure, una vegada al mes no fa cap mal tal com ja em va dir el cardiòleg que em porta, al demanar-li si podia anar a aquests sopars: “Cómo médico tendria que decirle que no, pero socialmente le conviene, vaya, vaya tranquilo”
Després de tota una vida d’estar a l’ensenyament i amb una família que encara si dedica per mi ara comença un nou curs i per tant un nou any d’experiències de tota mena, deixeu-me desitjar-vos per tant, BON ANY NOU!!
Els viatges preparats han arribat a bon port i mai tan ben dit: en un d’ells vam voltar per l’Adriàtic i les Illes Gregues i en un altre vam navegar pel Volga i altres rius russos de Sant Petersburg a Moscou, com ja he comentat força extensament; també va valer molt la pena, des de tots els punts de vista, la setmana passada a Berlín . Ara estem preparant, pel pròxim mes d’octubre, l’anada durant cinc dies a Cantàbria i la de quatre dies a Budapest. També en faré referència en aquest blog.
La meva “feina” a l’Arxiu de Palafrugell va donant els seus fruits. Després del Nomenclàtor de Palafrugell, que es pot consultar a la web de l’Ajuntament, de la col•laboració amb la revista bimensual Can Bec, publicada també per l’Ajuntament i fa uns anys d’una intervenció setmanal en un programa de ràdio sobre el mateix tema, ara serà presentat un llibret sobre “Els carrers de Calella de Palafrugell”, del que ja n’escriuré alguna cosa dintre de poc.
Per les festes de Nadal em van demanar la col•laboració: el director del “Pastorets” per tal d’escriure uns textos per la seva plana web i uns versos satírics que es canten al mig de l’espectacle i el rector de la parròquia també per escriure la felicitació d’aquestes festes dirigida a tots els assistents a les funcions religioses d’aquest dies.
Aquest any, tal com deia al començament, no he caminat gaire però he fet un descobriment: el ioga. El recomano a tothom. També en vaig parlar en el seu dia. I si el ioga agilitza el cos, un altre activitat que ara està de moda, agilitza la ment: els sudokus. Sabia de la seva existència però en vaig aprendre la mecànica dalt d’un avió, tornant de Berlín, de la mà del meu bon amic Josep Mª Soler.
També s’ha de dir, no es pot fer tot, he deixat una mica de banda l’assistència a espectacles i concerts i al cinema. Però no he deixat de llegir, això ja seria un pecat i dels grossos; com a mínim un llibre a la setmana s’ha d’anar obrint dia a dia per tal de copsar i aprendre amb el que ens volen dir els seus autors i sobretot mantenir viu el pensament i l’activitat intel•lectual en general.
El cos també té necessitat, molta necessitat, d’aliment material. Aquest any vam celebrar el sopar 250 o el que és el mateix els 25 anys de sopars de la XEFLA, l’associació cultural i gastronòmica a la qual pertanyem, amb un àpat a un restaurant d’en Nando Jubany i contant amb l’assistència com a convidat i conferenciant del Conseller de Cultura de la Generalitat Ferran Mascarell. Encara que hagi de menjar sense sal i tenir compte amb el beure, una vegada al mes no fa cap mal tal com ja em va dir el cardiòleg que em porta, al demanar-li si podia anar a aquests sopars: “Cómo médico tendria que decirle que no, pero socialmente le conviene, vaya, vaya tranquilo”
Després de tota una vida d’estar a l’ensenyament i amb una família que encara si dedica per mi ara comença un nou curs i per tant un nou any d’experiències de tota mena, deixeu-me desitjar-vos per tant, BON ANY NOU!!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada