A ningú de la família li agrada tenir animals a casa, però ells, tossuts , hi venen per totes bandes. Hem tingut cadellades de gossos que s’amagaven al mig dels xiprers i no hi havia manera de trobar-los; només sentíem els seus lladrucs, de gana o de solitud. Gatets petits que amb forts miols buscaven a les seves mares; gats grossos que es cagaven i pixaven per tot arreu; fins i tot en va pujar un dalt la teulada i no hi va haver manera de fer-lo baixar durant una colla de dies.
Dragons que entren per qualsevol finestra i es passegen per tota la casa; juntament amb els centenars de sargantanes el nostre jardí sembla un parc juràssic amb miniatura. Cargols, abelles, coloms, garses ... i tres peixets de colors, aquests els hem portat nosaltres, que ens distreuen nedant contínuament dins una bassa.
A dins d’aquesta mateixa bassa s’hi han instal·lat unes granotes. No sé d’on han vingut però sovint en trobem dues de petites movent-se dins la piscina. L’altre dia van ser l’admiració del nostre net de nou mesos que va intentar tocar-les mentre la seva tia les tenia a les mans, quant, fent un bot una d’elles es va escapar saltant per la gespa.
Una nit ens va despertar un soroll que provenia dels radiadors de la calefacció, que com és normal ara estan apagats i vam voler saber de què provenia. Vam sortir a fora per comprovar que passava mirant la caldera que tenim en un barracot del pati. Quant vam obrir la porta principal ens hi esperava una granota, més grossa que les de la piscina, que fent un bot la vam tenir dins a casa. Els treballs varen ser nostres per poder-la fer sortir. Com que hi havia molta humitat, tot hi anant amb el pijama, vam aprofitar el temps per collir uns quants cargols que es passejaven per allà.
I els “gripaus”? Això és una altra història. Eren gripaus de dues potes i també van entrar sense permís al nostre jardí. A les sis del matí vaig sentir un soroll estrany sota la finestra de l’habitació on dormíem. Vaig voler esbrinar el seu origen i tot mirant per entre les barres de la persiana, a pocs pams de la meva cara, vaig veure un una camisa de quadres i una motxilla que es movien. El seu amo i algun “gripau” més anaven caminant a poc a poc pel costat de les parets de casa nostra. Què havia de fer jo en aquesta situació? Cridar-los l’atenció? Enfrontar-me a ells? Ni pensar-hi! Després de rumiar una estona, tot nerviós, a fi de trobar una possible solució vaig encendre tots els llums de l’exterior. Davant la lluminària van tocar els dos; per una altre finestra vaig ser a temps de veure un altre “gripau” que, amb tota tranquil·litat, sortia pel portal cap al carrer.
Al cap d’una estona varen passar per la vorera de l’altre costat un grup de sis o set joves caminant i enraonant amb tota normalitat. Un d’ells portava camisa de quadres i duia una motxilla a l’esquena. La meva dona seguia dormint plàcidament.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada