De Sant Petersburg a Moscou (VIII)

Sostre d'una de les estacions del Metro de Moscou

No podíem marxar de Moscou sense visitar i viatjar amb el cèlebre metro de la ciutat. Ja ho havíem fet amb el de sant Petersburg i tot i l 'espectacularitat d'aquest últim no hi ha punt de comparació. Als dos s'hi accedeix per una escala mecànica amb un pendent espectacular, que en els dos casos arriba a una profunditat de quasi 100 metres. Mirant a la gent que pugen o baixen a l'inversa que nosaltres es pot veure la seva inclinació cap endavant o cap endarrere per tal de mantenir l'equilibri amb el pla de l'escaló on estan situats; s'ha d'anar en compte a col•locar-te a la dreta per deixar passar a la gent que van més ràpid, com a pertot arreu, però en aquest cas van a una tal velocitat que millor que no et trobis pel mig del seu camí.

Les estacions del centre del de Moscou tenen una ornamentació de luxe, que varia en cada una d'elles: làmpades, vidrieres, relleus, columnes, estàtues... Algunes d'aquestes últimes en les que hi ha representats animals, sobretot gossos, tenen el musell gastat i brillant per les mans que hi passa la gent per tal de que els hi doni sort. Nosaltres també ho vam fer, només faltaria que deixéssim passar l'oportunitat. Diuen que Stalin
va fer-lo construir d'aquesta manera per tal de compensar a la classe treballadora per la diferència existent entre les seves cases i les dels burgesos.

Panoràmica de Moscou, poc abans de la tempesta.

Després de creuar un dels ponts de la ciutat, tot observant unes magnífiques vistes a un costat i a l'altra, ens vam dirigir altra vegada a la Plaça Roja per tal de fer-hi una última visita. Quan estàvem a punt de passar pel davant de la Tomba del Soldat Desconegut, al Jardí Alexander al costat de la muralla del Kremlin, uns núvols que semblaven sense cap perill, es van ajuntar i de cop i volta es va desencadenar una tempesta d'aigua, trons i vent que en pocs moments vam quedar xops de dalt a baix, tot i els paraigües que portàvem que en pocs moments van quedar inservibles. Ens vam aixoplugar en una espècie de cobert on tots eren turistes orientals menys nosaltres. Alguns varen pagar les conseqüències de la mullena amb una visita al metge una vegada tornats a casa.

Catalans a Kizhi

Més tard tornaríem al mateix lloc per veure el canvi de guàrdia, després de relaxar-nos de l'ensurt en un dels bars de la famosa plaça i fer-nos les últimes instantànies de record. Segur que m'he deixat moltes coses en el tinter com la fotografia que ens vam fer amb la bandera catalana al poble de Kizhi on una turista madrilenya que s'havia unit al nostre grup es va esgarrifar i ens va dir qui sap que tot apartant-se de nosaltres.

Deixem enrere Moscou la bella i les Nits Blanques de Sant Petersburg, juntament a tots els pobles, ciutats i paisatges del nostre recorregut per Rússia per dirigir-nos a Viena, després de tenir algun problema amb les màquines que havien de validar el meu passaport. Per fi tot es va arreglar, després dels nervis propis d'aquestes circumstàncies, gràcies a l'amabilitat de la nostra guia Catalina i d'una empleada de l'aeroport moscovita.