Arribada a ÚglichAvui fem l'última parada abans d'arribar a Moscou. Passem tot el matí a Üglich, hi hem arribat molt aviat tot observant els reflexos d'alguns campanars de la ciutat a les aigües del Volga. Al posar els peus a terra ens ha rebut un conjunt musical tot esperant treure algun guany de la música que interpretaven.
Hem començat visitant vàries esglésies, la majoria amb les parets cobertes amb pintures al fresc que en alguns casos era permès fotografiar i en altres no, com a tot a Rússia. Normalment, però, si pagaves un tiquet a l'entrar podies fer servir la càmera tant com volies. El curiós és la quantitat d'edificis religiosos que s'han conservat després de tants anys de comunisme. No havia vist mai tantes ciutats juntes amb tantes esglésies, fora de les de Itàlia.
Hem començat visitant vàries esglésies, la majoria amb les parets cobertes amb pintures al fresc que en alguns casos era permès fotografiar i en altres no, com a tot a Rússia. Normalment, però, si pagaves un tiquet a l'entrar podies fer servir la càmera tant com volies. El curiós és la quantitat d'edificis religiosos que s'han conservat després de tants anys de comunisme. No havia vist mai tantes ciutats juntes amb tantes esglésies, fora de les de Itàlia.
Animació al carrerAl passejar-nos per la població vam ensopegar amb una banda vestida amb uniformes del temps napoleònic que animava un grup de ciclistes, de totes les edats, amb bicicletes de tot tipus i amb gran quantitat de globus que arribaven d'algun recorregut per celebrar no sé quina festa. Llàstima que la pluja va deslluir una mica l'espectacle.
Ens van cridar l'atenció unes cúpules de color blau cel que feia estona havíem vist com a acabament de la perspectiva d'un passeig enjardinat. Ens hi vam acostar després de caminar una bona estona i vam arribar a una església oberta al culte però amb l'interior encara per reconstruir i amb una escala de fusta mig desballestada, que al pujar-hi t'hi jugaves l' integritat física.
Ens van cridar l'atenció unes cúpules de color blau cel que feia estona havíem vist com a acabament de la perspectiva d'un passeig enjardinat. Ens hi vam acostar després de caminar una bona estona i vam arribar a una església oberta al culte però amb l'interior encara per reconstruir i amb una escala de fusta mig desballestada, que al pujar-hi t'hi jugaves l' integritat física.
Últim capvespre de navegacióLa gent va aprofitar el matí per canviar moneda davant la proximitat de la capital. S'ha de dir que normalment és fàcil treure diners dels caixers automàtics amb la tarja de crèdit i que amb molts llocs també te l'accepten. No passa el mateix, però en la majoria de parades ambulants, que és allà on es troben les oportunitats, on només accepten rubles.
Aquella seria l'última nit de navegació; després ja estaríem varats en el port fluvial de Moscou fins que marxéssim. Per això es va fer el sopar del capità, tal com és costum, que va passar taula per taula per tal de brindar amb tots els passatgers. El menú va ser esplèndid i val a dir que durant tot el viatge vam menjar molt bé; des d'un bon començament es van esvair les pors de "a veure que ens donaran aquests russos per a menjar!"
Després del sopar els viatgers que havien participat en activitats artístiques van oferir el resultat del seu aprenentatge a tots els altres, com en una festa de fi de curs d'una escola qualsevol.
Aquella seria l'última nit de navegació; després ja estaríem varats en el port fluvial de Moscou fins que marxéssim. Per això es va fer el sopar del capità, tal com és costum, que va passar taula per taula per tal de brindar amb tots els passatgers. El menú va ser esplèndid i val a dir que durant tot el viatge vam menjar molt bé; des d'un bon començament es van esvair les pors de "a veure que ens donaran aquests russos per a menjar!"
Després del sopar els viatgers que havien participat en activitats artístiques van oferir el resultat del seu aprenentatge a tots els altres, com en una festa de fi de curs d'una escola qualsevol.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada