A la Plaça Roja
Moscou em va sorprendre; molta gent ens havia dit que una vegada vista la Plaça Roja poca cosa més valia la pena. No hi estic gens d'acord, una gran quantitat de places, parcs i jardins amb infinitat de monuments, juntament amb les perspectives que s'ofereixen des dels ponts que travessen el riu Moscova permeten conèixer millor la ciutat i gaudir, tot passejant, de vistes impressionants.
Si que és veritat que el primer que vam visitar va ser la Plaça Roja. Acostumats a veure-la per televisió en les grans manifestacions i desfilades de l'època comunista, potser no la vam veure tant gran com recordàvem, però és igual d'impressionant. Les muralles d'el Kremlin a la dreta i la catedral de Sant Basili al fons, juntament amb els altres edificis fan un fort impacte. No parem de fer fotos. Hi tornarem dues vegades més i sempre ens sorprèn una cosa o altre, sobretot la il•luminació nocturna.
Si que és veritat que el primer que vam visitar va ser la Plaça Roja. Acostumats a veure-la per televisió en les grans manifestacions i desfilades de l'època comunista, potser no la vam veure tant gran com recordàvem, però és igual d'impressionant. Les muralles d'el Kremlin a la dreta i la catedral de Sant Basili al fons, juntament amb els altres edificis fan un fort impacte. No parem de fer fotos. Hi tornarem dues vegades més i sempre ens sorprèn una cosa o altre, sobretot la il•luminació nocturna.
La campana del tsar
Sempre m'havia pensat que de Kremlin només hi havia el de Moscou i només era l'edifici o conjunt d'edificis amb el parlament i govern de l'estat. Però ni una cosa ni l'altra són veritat . Kremlin és el nom rus de les ciutadelles emmurallades que hi havia hagut a moltes ciutats russes i el que vam visitar és sobretot un gran parc en el que a més a més d'edificis governamentals i de serveis hi la cinc esglésies ortodoxes al voltant d'una gran plaça. Podíem passejar lliurament per la major part del recinte però no estava permès baixar de les voreres ni creuar els amplis carrers sense passar pels passos de vianants; en cas de no complir les regles els vigilants feien sonar un xiulet tot indicant-te el que havies de fer.
Tot passejant ens trobem, en una de les voreres, amb la "campana del tsar", amb un pes de 210 tones , dotze de les quals es van desprendre al no resistir l'aigua freda que li va caure a sobre per apagar un incendi. Més enllà també trobem un gran canó, fos en bronze l'any 1586 que, un cop fet i degut al seu pes, unes 40 tones, no ha servit mai. Res més que deliris de grandesa "dels tsars de totes les Rússies" .
Tot passejant ens trobem, en una de les voreres, amb la "campana del tsar", amb un pes de 210 tones , dotze de les quals es van desprendre al no resistir l'aigua freda que li va caure a sobre per apagar un incendi. Més enllà també trobem un gran canó, fos en bronze l'any 1586 que, un cop fet i degut al seu pes, unes 40 tones, no ha servit mai. Res més que deliris de grandesa "dels tsars de totes les Rússies" .
Els Grans Magatzems GUM (En rus "Principals Botigues Universals)
Com és preceptiu vàrem visitar alguna botiga. En una d'elles, com al•licient perquè compréssim ens van oferir uns "Xupitos" de Vodka. També ens vam passejar pel carrer Arbat, que sovint hem trobat a novel•les i pel•lícules d'espionatge. No és res de l'altre món, però allà vam dinar i vam anar a veure la casa on va néixer el famós escriptor Alenxandr Puixkin. També vam passejar-nos per les galeries del centre comercial que hi ha a la Plaça Roja, les GUM, que existien a tot el país i que aquest edifici n'era la seu central.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada