És el nom de l’espectacle que divendres 27 vam poder veure a la plaça major de Torroella de Montgrí. Aquest any es commemora el 125ê aniversari del naixement de Vicenç Bou. Amb “Inaudit-Vicenç Bou” l’Agrupació sardanista Continuïtat, a través del seu Esbart Montgrí ha decidit homenatjar al cèlebre compositor torroellenc.
L’espectacle va durar una hora; dividit en vuit parts, hi participaven uns 40 ballarins. Els arranjaments de la música de Bou que havia fet Jordi Molina, tal com diu el títol de l’espectacle, són Inaudits i tal com diuen els organitzadors “Podem gaudir de la música de Vicenç Bou com no s’ha tocat ni ballat mai fins ara”.
La plaça estava de gom a gom, nosaltres estàvem asseguts davant d’un lateral de l’escenari. Tot el que perdíem de la visió frontal de l’espectacle ho guanyàvem amb el “decorat” que quedava al fons: després dels ballarins, veiem les siluetes dels músics; a un costat el campanar d’una església, que ara s’utilitza per finalitats culturals, amb l’esfera blanca d’un rellotge que destacava en la foscor; a l’altre costat les cases del poble amb els llums encesos i els balcons i finestres plenes de gent; més al fons un altre grup de cases antigues tot envoltant una plaça o eixamplament del carrer, i entre unes i altres tires de banderes de Catalunya il·luminades per la claror groguenca d’uns fanals antics. Dominant-ho tot, al mig d’un cel encara una mica blau, la lluna plena. I a primer terme les evolucions de l’esbart.
Al final de les danses i de les presentacions oportunes, amb el públic posat dempeus i agafats de les mans es va ballar i cantar, juntament amb els dansaires a dalt de l’escenari, una de les sardanes més populars d’en “Vicentet”, que és com anomenaven al compositor els seus convilatants, : “Torroella vila vella”. Una conclusió magnífica per una vetllada emocionant.
L’espectacle va durar una hora; dividit en vuit parts, hi participaven uns 40 ballarins. Els arranjaments de la música de Bou que havia fet Jordi Molina, tal com diu el títol de l’espectacle, són Inaudits i tal com diuen els organitzadors “Podem gaudir de la música de Vicenç Bou com no s’ha tocat ni ballat mai fins ara”.
La plaça estava de gom a gom, nosaltres estàvem asseguts davant d’un lateral de l’escenari. Tot el que perdíem de la visió frontal de l’espectacle ho guanyàvem amb el “decorat” que quedava al fons: després dels ballarins, veiem les siluetes dels músics; a un costat el campanar d’una església, que ara s’utilitza per finalitats culturals, amb l’esfera blanca d’un rellotge que destacava en la foscor; a l’altre costat les cases del poble amb els llums encesos i els balcons i finestres plenes de gent; més al fons un altre grup de cases antigues tot envoltant una plaça o eixamplament del carrer, i entre unes i altres tires de banderes de Catalunya il·luminades per la claror groguenca d’uns fanals antics. Dominant-ho tot, al mig d’un cel encara una mica blau, la lluna plena. I a primer terme les evolucions de l’esbart.
Al final de les danses i de les presentacions oportunes, amb el públic posat dempeus i agafats de les mans es va ballar i cantar, juntament amb els dansaires a dalt de l’escenari, una de les sardanes més populars d’en “Vicentet”, que és com anomenaven al compositor els seus convilatants, : “Torroella vila vella”. Una conclusió magnífica per una vetllada emocionant.
2 comentaris :
Ho descrius a la perfecció , una vetllada emocionant, la Plaça plena de gom a gom, a mes d'un/a els va caure una llagrimeta amb la culminació final de la sardana cantada i ballada per tothom, fantastic.
Hola Joan,
M'ha fet molta gràcia trobar aquest comentari de l'espectacle. L'Estel, en Pau i jo erem com a balladors. No us vaig veure, però. M'alegro que t'agradés. A nosaltres ens ha fet molt contents poder participar d'aquest homenatge a la sardana. Espero que a tu i a la Dolors us vagi d'alló més bé.
Ens veiem.
Albert Requena
Publica un comentari a l'entrada