Aquests últims mesos he fet una mica el gandul i els meus escrits al blog han estat més aviat escassos. Algunes vegades m’he assegut davant de l’ordinador i he hagut de deixar-ho, o per falta de motivació, o per pura mandra. Deu ser la calor, aquesta calor culpable de tot el que no tenim ganes de fer.
No he anat a cap dels espectacles musicals que es prodiguen al voltant nostre durant tot l’estiu per poder-los comentar. No he fet cap viatge, ni cap sortida des de l’anada a Núria per fer-hi alguna referència. He llegit força, però no cap llibre prou excepcional mereixedor de fer-ne una recomanació explícita. El que si he fet són alguns àpats amb familiars i amics al costat de la piscina de casa i estic acabant de veure la sèrie “Perdidos” que va tenir tan d’èxit a la televisió. Hem estat pendents de les obres que hem fet a la meva casa natal de Galliners (Pla de l'Estany) i l'hem netejat un cop acabades. Amb les feines de manteniment del jardí, alguna caminada, poques, i les migdiades preceptives ja s’acaba d’emplenar el dia.
L’any passat, en el comentari dels dos anys de bloc confiava a tornar caminar amb els meus companys dels Matiners, però pels voltants de Nadal va aparèixer una inoportuna arítmia que m’impedeix seguir el seu ritme. Hi he anat alguna vegada, molt de tant en tant, però no m’agrada fer-los esperar, tot i que ells m’animen a seguir-los. De moment hem limito a fer els meus 7 quilòmetres cada vegada que surto, sol o amb la meva dona, i així anar mantenint la forma.
En aquests moments, encara que ha tornat la canícula, jo no li faig cas i començo a arrencar les meves activitats de cares a l’any proper. Per nosaltres, la meva dona i jo, l’any segueix el ritme del curs escolar, sigui per deformació professional o per la resta dels de casa que estan en la mateixa feina: fer de mestre. Hem anat a visitar exposicions, a Palafrugell mateix, que m’havien passat per alt, preparem un viatge pel pròxim setembre, estic immers en un treball sobre els carrers de Calella i sobretot esperem, amb molta il·lusió, el naixement del nostre primer net pel proper mes de novembre.
TRES ANYS i sembla que era ahir. Espero anar-vos retrobant durant els pròxims dotze mesos.
No he anat a cap dels espectacles musicals que es prodiguen al voltant nostre durant tot l’estiu per poder-los comentar. No he fet cap viatge, ni cap sortida des de l’anada a Núria per fer-hi alguna referència. He llegit força, però no cap llibre prou excepcional mereixedor de fer-ne una recomanació explícita. El que si he fet són alguns àpats amb familiars i amics al costat de la piscina de casa i estic acabant de veure la sèrie “Perdidos” que va tenir tan d’èxit a la televisió. Hem estat pendents de les obres que hem fet a la meva casa natal de Galliners (Pla de l'Estany) i l'hem netejat un cop acabades. Amb les feines de manteniment del jardí, alguna caminada, poques, i les migdiades preceptives ja s’acaba d’emplenar el dia.
L’any passat, en el comentari dels dos anys de bloc confiava a tornar caminar amb els meus companys dels Matiners, però pels voltants de Nadal va aparèixer una inoportuna arítmia que m’impedeix seguir el seu ritme. Hi he anat alguna vegada, molt de tant en tant, però no m’agrada fer-los esperar, tot i que ells m’animen a seguir-los. De moment hem limito a fer els meus 7 quilòmetres cada vegada que surto, sol o amb la meva dona, i així anar mantenint la forma.
En aquests moments, encara que ha tornat la canícula, jo no li faig cas i començo a arrencar les meves activitats de cares a l’any proper. Per nosaltres, la meva dona i jo, l’any segueix el ritme del curs escolar, sigui per deformació professional o per la resta dels de casa que estan en la mateixa feina: fer de mestre. Hem anat a visitar exposicions, a Palafrugell mateix, que m’havien passat per alt, preparem un viatge pel pròxim setembre, estic immers en un treball sobre els carrers de Calella i sobretot esperem, amb molta il·lusió, el naixement del nostre primer net pel proper mes de novembre.
TRES ANYS i sembla que era ahir. Espero anar-vos retrobant durant els pròxims dotze mesos.
1 comentari :
Sort que t'has manifestat, perquè és una mica decebedor punxar el teu blog i no trobar-hi res de nou.
Ànim i a "començar" el curs amb més assiduïtat que l'actual.
A veure si demà vespre trobes alguna cosa que t'inspiri.
Publica un comentari a l'entrada