Reflexions sobre la tardor

Un raig de llum entra per la finestra i filtrant-se pels plecs de les cortines del menjador es passeja per les planes del llibre que estic llegint. Als altaveus de l’equip de música sona la veu càlida de la Nina Simon. Al cel un núvols foscos es van acostant a poc a poc i fan preveure una tarda de tempesta. Comença a estar-se bé dins de casa quan tot ens va dient que s’acosta la tardor.

Potser demà farà un dia espatarrant que ens farà enyorar els millors dies de l’estiu, però no hi ha res a fer, cada dia el sol es pondrà més aviat i la fredor acabarà instal·lant-se al nostre entorn. No si val a posar-nos tristos, hem de buscar les “escalfors” que ens han d’ajudar a passar els llargs mesos que se’ns acosten.

Pels que treballen no hi ha tant de problema, la major part del dia ja el tenen ocupat per la feina. Pels que hem arribat al punt de poder viure de les rendes dels anys treballats, tenim la sort de poder triar la manera d’ocupar-lo com més ens agradi. Sense caure en l’error de voler-lo emplenar massa o de deixar-nos-el ocupar pels altres, encara que siguin de la família.

De totes maneres tan uns com els altres hem de saber gaudir dels moments que ens ofereix la natura: tan de la calor com del fred, tan d’un dia de sol com d’un dia de pluja, tan d’un dia en que estem exultants com d’un altre en que estem deprimits. Procurant superar les dificultats que sempre, sempre sorgeixen, sobretot quan menys hi pensem.

Arriba, doncs, la tardor, amb els canvis de colors, d’olors i de sensacions que ens porta la natura. Unes de les millors maneres de gaudir-ne és caminar. Tan si ho fem pel mig d’un bosc, com pel costat de mar. Caminant de bon matí o ben entrada la tarda. Cada moment té unes sensacions molt definides, només cal que les sapiguem aprofitar.

Ara farà un any de l’estrena de la Cantata “Un nou dia” amb la música del músic mallorquí Baltasar Bibiloni. En una de les cançons vaig voler reflectir un “Passeig pel bosc”. No me’n he pogut estar de recordar-la:

Un camí travessa el bosc,
sembrat de cireres d’arboç.
Pas a pas, pas a pas,
Fulles que tot ho han folrat,
fan més dolç el caminar.
Pas a pas, pas a pas.
Xiuxiueig d’ocells desperts,
ens mantenen els ull oberts.
Pas a pas, pas a pas.
Una bassa, hem de saltar,
allà es remulla el senglar.
Pas a pas, pas a pas.
Mira, tu, quants de bolets!
Pinetells, rossinyols i ceps.
Pas a pas, pas a pas.
Una font, estem cansats,
hem tornat assedegats!
Pas a pas, pas a pas.