Ja en fa dos

El 25 d'agost de 2007 a instàncies d'en Gerard començava aquest bloc. Al principi vaig trobar complicat de mantenir-lo al dia escrivint com a mínim quatre missatges al mes, que tinguessin un mínim d'interès per algú i que continuessin llegint-lo. Ja sé que no és gran cosa però 2100 entrades en aquest temps m'animen per seguir escrivint, explicant el que em passa pel cap, tot relacionant-lo amb fets puntuals de l'actualitat o de temps ja una mica llunyans als que s'hi obre la memòria tot llegint o escoltant alguna notícia que la majoria de vegades és insignificant.

No ha estat un any tan ple de notícies especials i personals com les de l'any anterior: els 10.00 km. dels Matiners, el rescat en helicòpter, el viatge als fiords noruecs, l'estrena de la Cantata "Un nou dia" ... Ara les dues dels últims tres mesos, una molt positiva i l'altre no tant, valen per qui sap quantes dels anys anteriors.

A finals de maig varem volar, al voltant de 100 persones, des de Catalunya a Mallorca per assistir al casament del nostre fill a Alcúdia, d'on és originària la seva dona. Amb una organització perfecta per part dels nuvis, tota aquesta gent va poder instal·lar-se al mateix hotel i anar als llocs on és celebrava l'esdeveniment sense preocupacions de cap mena. La cerimònia, des de l'ermita de la Victòria que domina tota la badia de Pollença, va ser magnífica, amb els cants dels amics de Palafrugell i l'estrena d'una cançó composta pels mateixos autors de la Cantata ja esmentada. Tot el demés va seguir la mateixa tònica. Un dia magnífic, per la festa, pel temps, pels amics, pels familiars, d'un i l'altre costat... per tot.

Al cap de un mes just, del 30 de maig al 30 de juny, tot celebrant l'aniversari de dos esdeveniments similars: el del nostre casament i el de la nostra filla, asseguts davant del magnífic mar de Calella, va succeir el que ja vaig explicar en el primer escrit del mes de juliol: de la taula a l'hospital. Després de dos mesos més d'anar recuperant les activitats normals i d'haver-ne deixat algunes altres la vida continua. Aquesta circumstància, que he qualificat de no tant positiva, ha servit com a toc d'atenció, per mi i per molts altres, per reorientar el que sempre creiem que és el més important del món: tot el que fem i desitgem.

No tot s'ha limitat a aquests dos fets, per mi tant importants. Fins el trenta de juny vaig seguir caminant amb els Matiners, amb els qui espero tornar-hi d'aquí a pocs temps. Vaig continuar amb els sopars de la Xefla, de la que tampoc m'he esborrat. Vaig descobrir les illes Canàries, amb l'estada de vuit dies a l'illa de Tenerife ... El dia abans de l'ictus, es va obrir un parèntesi tot celebrant la jubilació d'en Josep Mª Soler. Ara dos mesos després, esperem tancar el parèntesi amb una altra festa: la jubilació d'en Josep Mª Mora. Dos moments per retrobar-nos els amics per tal d'enfocar un futur esperançador per tots plegats.

GRÀCIES als que m'han llegit durant aquests DOS ANYS. Que la sort ens segueixi acompanyant per tal de poder-ho seguir fent.