dissabte, 11 d’abril del 2009

Tenerife (I) - Puerto de la Cruz


Una inoportuna gastroenteritis el dia abans de marxar, prolongada fins el matí mateix de l'inici del viatge, juntament amb les prediccions d'un temps atmosfèric no gaire favorable, feien presagiar una primera estada a les Illes Afortunades amb no gaires bones condicions. A la fi lo primer es va estroncar i lo segon no es va desenvolupar tal com deien: no va fer gaire bon temps, però la pluja no es deixà veure cap dia.

Ja sé que molta gent ha visitat Les Canàries i especialment l'illa de Tenerife, però per nosaltres era una completa novetat. Juntament amb en Pepe i l'Elena ens vam dedicar a recorre-la de dalt a baix, escollint els llocs on aturar el nostre cotxe per tal de gaudir de paisatges i poblacions, des del nostre centre d'operacions, la ciutat de Puerto de la Cruz. Aquest important centre turístic té prou encants per dedicar-hi unes bones passejades. Tres punts concrets van merèixer, com tothom, la nostra atenció: el llac Martiánez, el "Loro Parque" i el Jardí Botànic, sense desmerèixer racons i raconets que vas trobant en tots els recorreguts.

El llac, creació de César Manrique, ja al vam veure, en part, només de sortir a la terrassa de la nostra habitació; va ser el destí de la nostra primera passejada. Llàstima de no poder gaudir d'uns bons banys de sol i aigua en les seves magnífiques instal·lacions. El contrast entre la seva blavor i la negror de les pedres que envolten els diferents racons fa un gran efecte, que és el que debia buscar l'artista.

Al començament de veure els anuncis del "Loro Parque" em semblava que havia de ser una aixecada de camisa, com moltes vegades sol passar, però les recomanacions de tothom i el preu de les entrades, 31 euros, ja van començar per fer-me interessar per la seva visita; i la veritat és que no ens va decebre gens. Tot estava cuidat al màxim: l'ambientació, els espectacles amb animals, la projecció del documental sobre paisatges naturals... Va ser una tarda excepcional.

Comptant que encara no era la millor època de l'any, El Jardí Botànic, creat en el llunyà 1788 amb espècies de tots els continents, mereix una detinguda visita. Et quedes amb la boca oberta quan veus les dimensions que poden agafar algunes plantes que tenim al menjador o en un racó del passadís de casa nostra. Concretament els ficus, que també es troben als parcs i places de totes les poblacions són d'una mida espectacular.

Ens havien recomanat visitar els jardins Taoro. Després de la llarga caminada, amb una forta pujada inclosa, des del Jardí Botànic el vam trobar tot en obres, menys una petita part privada en la que havies de passar per la taquilla per entrar-hi. Això, i sobretot per la proximitat amb l'hora de dinar, el cansament que portaven les nostres cames i la distància que ens quedava per recórrer fins a l'hotel, ens van fer desistir de la visita, que vam deixar per una altra ocasió.


1 comentari :

mamainès ha dit...

Bona nit, ja veig que el viatge a Canàries va ser un exit, espero que ens espliquis més coses de Tenerife doncs ja sé que vareu poder pujar al Teide, nosaltres no hem pogut pujar mai.