M'AGRADA NADAL !!

Ja sé que ara està de moda dir tot el contrari. Fa molt progre dir que fins i tot s'odien aquestes festes, que ja voldrien que haguessin passat. Els dos motius bàsics que es donen, per arribar a aquest punt, són la falta d'essers estimats i el consumisme.

Doncs a mi m'agrada dir amb veu ben alta: "M'agraden les Festes de Nadal. Sempre m'han agradat i continuen agradant-me". I és clar que trobo a faltar als meus pares i a altres persones que havien conviscut amb mi i que ens havíem estimat. Però no els trobo a faltar només durant aquests dies. Els trobo a faltar durant tot l'any. I no per això deixo de fer les coses que m'agraden mentre van passant els dies i els mesos. El que faig és pensar que en gran part puc fer tot això gràcies a ells i que quan jo era petit ells també trobaven a faltar a moltes persones i no per això deixaven passar aquests dies sense fer-me'ls el més agradables possible.

M'agrada l'ambient en general: la música, sense exageracions, fer el pessebre, els menjars, amb cordura, el dia dels Reis, tot el que gira a l'entorn de la família. Mai he celebrat, o molt poques vegades, de manera exagerada, la nit de fi d'Any. En recordo tres d'especials. L'any que vaig regalar l'anell de promesa a la meva dona, una altre, en fa més de 35, a Times Square, al centre de Nova York i el més proper, fa quatre anys, al bell mig del riu Nil.

Una altre de les excuses, per no agradar el temps de Nadal, és el consumisme. Consumeix qui vol, si és que té els diners per fer-ho. Ningú ens obliga a fer el que ens dicten els mitjans de comunicació. Tots hauríem de ser prou responsables per no estirar més el braç que la màniga, però això ja seria demanar massa.

També n'hi ha que s'excusen pel fet de ser una festa religiosa, però tots aprofiten aquests dies per fer festa i marxar, si poden, pels quatre punts cardinals.

"M'agrada Nadal" i molt especialment el temps dels preparatius. Quan treballava fent totes les activitats possibles amb els nens. Sempre he fet pessebre: abans amb la molsa i el suro, anant al bosc a recollir-los, sense la por de què un forestal me'n pogués demanar comptes; després els diorames, participant en concursos i exposicions. Amb la família, fent cagar el tió i ens els diversos àpats, en els que mai hi ha hagut raons, ni amb sogres, ni amb tietes, ni amb cunyats... sinó tot el contrari.

"M'agrada Nadal". Amb un record dolç pels de la infantesa llunyana i una il·lusió renovada pels de la maduresa present.