 |
| Primera parada de l'helicòpter al mig de les muntanyes |
... Quan els nostres salvadors ens van deixar vam haver
de trobar la solució sobre el lloc on passaríem la nit; podíem quedar-nos a
Tregurà, però allà no hi havia estació del cremallera per marxar l’endemà el
més aviat possible; la solució era anar a Queralbs o a Ribes de Freser. Com que
a Queralbs no hi havia lloc per anar a dormir no quedava més remei que arribar
a Ribes.
Entre una cosa i l’altra es va fer de nit; els de l’hostal
ens van donar el telèfon d’un taxista que ens pogués venir a buscar. Vam arribar just a Ribes quan
l’únic hotel obert estava a punt de tancar. Teníem gana i anàvem molls, al
menys de peus i cames. Un cop assignada l’habitació ens van fer a mà les claus
de l’establiment per poder –hi entrar un vegada satisfetes les nostres
necessitats alimentàries.
 |
| Esperant el següent viatge |
L’endemà, de bon matí, ens vam dirigir a l’estació on el primer
cremallera del dia ens portaria a Núria. Els passatge el formàvem nosaltres i
els treballadors del santuari. En un punt determinat del viatge ens va sobtar
que tothom es dirigís a mirar cap a les finestres del costat del vagó que
donava al precipici. Com és normal vam demanar el que passava i aquesta va ser
la resposta: “Ahir a la nit un helicòpter es va estimbar per aquesta zona”. Vam
quedar de pedra i ens vam mirar tot intrigats; el primer pensament va anar cap a la possibilitat de què fos el “nostre”
helicòpter. No va ser així, era un helicòpter que transportava materials d’una
obra propera; s’havia estimbat, però sense cap dany personal.
 |
| Fi del rescat a Tregurà |
Els mals pensaments que ens van venir al cap sobre el
nostre vol d’ahir es van esvair com la boira ho havia fet durant la nit. Vam
arribar al Santuari sota l’expectació dels que ens esperaven, sobretot de les
tres dones que s’havien quedat soles, que ens van cosir a preguntes. Jo estava
més tranquil perquè la meva dona era l’única component femenina de la peripècia que allà
acabava .
Ens vam dutxar, ens vam canviar de roba i ens vam dirigir
al restaurant per tal de fer el primer àpat del dia. Mentre esmorzàvem va sonar un mòbil, trucaven uns amics de
Palafrugell tot fent aquesta pregunta: “ No sou pas vosaltres els que esteu
estat rescatats per un helicòpter a la vall de Núria...”
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada