 |
| "Place des Vosgues" |
Una vegada establerts a l’hotel, quan ja era fosc, vam
encaminar els nostres passos cap a la “Place de la Concorde”: al cap de mitja
hora, a l’altre costat del Sena vam albirar l’ Obelisc de Luxor, així com la
gran Noria il·luminada amb els colors
de la bandera francesa.
 |
| La piràmide del Louvre |
A partir d’aquí va començar la nostra passejada al llarg
de tots els “Champs Elyssés” fins arribar a l’arc de Triompf. A banda i banda,
sota els arbres il·luminats, la gran fira de Nadal de París ens obria les seves portes. Vam mirar
i remirar, vam menjar i beure xocolata calenta, asseguts a costat del carrer...
feia un fred que pelava. Després de més de tres hores de caminar vam decidir agafar el metro i anar a reposar,
amb els ulls plens de llums i de desitjos de tornar a descobrir París, però
d’una altra manera.
 |
| Des de dins el Museu d'Orsay, al fons el Sacre-Coeur |
A partir de llavors, l’endemà, vam anar decidint sobre la marxa les nostres
preferències. Només vam pagar entrada per visitar dos llocs: a l’Ille de la
Cité, la Sainte Chapelle, amb els seus esplèndids vitralls i el museu d’Orsay, en
especial les sales dedicades als impressionistes.
 |
| Canons als Invàlids, al fons la Torre Eiffel coberta de boira. |
Dels llocs que ja coneixíem només visitàvem l’exterior: els
Invàlids, el Louvre...; si hi entràvem era per reposar una mica i poder tornar
a gaudir de tot el que ens oferien: Notre Dame, la Madaleine, le Sacré Coeur...
i caminar: pels carrerons de l’illa de Saint Louis, passar pel costat de les
parades de llibres de les ribes del Sena, veure la piràmide del Louvre, de nit
i plena de llum, visitar la Place des Vosges, una de les més boniques de la
ciutat, passejar per la plaça dels artistes a Montmartre...
 |
| Mirant als pintors de Montmartre |
Un dels nostres objectius era passar pels carrers plens
de botigues de luxe: la rue de Rivoli, la rue Royale...donant per sabut que
només podríem mirar. A tall d’anècdota, al costat de l’Òpera, vam coincidir amb John Kerry, el secretari
d’estat d’EEUU i tot el seu seguici caminant pel carrer.
 |
| La "Rue Royal i la Madeleine |
 |
| Em volia renovar el vestuari, però....! |
I no podia faltar la visita a la Torre Eiffel, quan es fa
de nit i es va l·luminant de color daurat; sense necessitat de pujar-hi ja és
tot un espectacle. Caminant pel Champ de Mars, i mentre te’n vas allunyant, no
pots deixar de mirar enrere, com si
continuessis tenint el símbol de París per excel·lència a l’abast de la mà,
fins que fas l’última fotografia.
Tal com deia a la primera part d’aquest article: “Au
revoire París”, esperant a tornar
passejar pels carrers d’una de les ciutats més boniques del món.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada