Si, si, dic “hem començat “, perquè encara que faci més
de deu anys que estem jubilats, a casa tot rutlla al ritme del curs escolar. Nosaltres,
els avis, hem treballat tota la vida a l’ensenyament, la filla, el seu home i
la nostra jove també estan immersos en aquest món, cada vegada més complicat;
fins i tot, fa uns anys, un amic d’ells va arribar a dir que casa nostra era “la
casa on hi havia més mestres per metre quadrat de tot Palafrugell”.
I ara són els nets els que marquen la pauta del que va
succeint dia a dia al món de l’escola. Per postres, al mateix carrer, a pocs metres d’on vivim, l’escola “Pi verd”,
inaugurada fa pocs temps, ens recorda constantment el moment del curs i l’hora del dia en què ens trobem: les entrades i sortides, sobretot
si hem de treure el cotxe del garatge, la musiqueta que al voltant de les dotze
sona pels altaveus, els crits dels més petits quan surten al pati... Però hem
arribat a la conclusió que tot això ens dona vida i ens recorda els bons
moments d’una època que hem deixat enrere.
 |
| L'Escola "Pi verd" des del portal de casa |
Tornant als nostres nets, són ells els que ens en fan més
memòria: els canvis de classe, els noms dels mestres, que també entren en el
nostre quefer diari; els seus progressos constants, les cançons que aprenen i la bava que ens cau quan ens les
repeteixen una i altre vegada; l’emoció de l’anada a les colònies i a les
excursions amb les corresponents explicacions a la tornada; les festes del
transcurs de l’any, ajudant a buscar o a confeccionar les disfresses...
Què més volem? Entre uns i altres no ens avorrim, al
contrari, hem d’encaixar hores i dies per tal de què tot vagi sobre rodes i
gaudir de què un any rere l’altre puguem
tornar a dir :”Hem començat un nou curs!”
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada