Un jardí per cuidar

Primera setmana de maig. El jardí ja comença a lluir. Algú sap la feinada que això ha representat. Tot just fa un mes les grapes de l’hivern encara hi eren presents; no havia tingut temps, ni ganes d’endegar les tasques que el durien a bon estat actual.

D’abans de Nadal , pràcticament  no s’hi havia fet res. Els jardiners que des de fa uns temps venen una vegada a l’any a fer neteja general  havien podat  i netejat  totes les plantes grosses: les heures que fan de tanca amb el carrer i amb els veïns, l’olivera, el xiprer, els rosers, el cirerer, l’albercoquer, un romaní immens que ocupa la meitat de la rocalla de les plantes aromàtiques... ; només van quedar per mi el taronger i el llimoner, aquest últim carregat de fruits que he hagut d’anar repartint entre amics i veïns per tal de no influir en la seva floració i propera fructificació.

Les males herbes, si així es poden anomenar les petites plantes que no ens agraden, creixien per tot arreu. Com que no sóc amant d’herbicides m’he passat hores ajupit al terra tot estirant-les fins que sortís l’arrel. L’esquena se n’ha ressentit, sort de les sessions de ioga de la Maria i dels massatges d’en Bernat. A la meva edat  ja és hora de cuidar-se una 
mica; sobretot quan s’ha tingut algun sotrac important.

També han estat, com cada any, dies d’adobs generals. Totes les plantes en tenen necessitat, però procuro no complicar-me gaire la vida i escollir-ne algun que em serveixi una mica per totes. També comença l’etapa dels insecticides; aquí si, cada insecte té el seu tractament  corresponent : un per el pugó, l’altre per l’aranya roja, un altre per la papallona dels geranis .... i a la que t’encantes una  mica, tot se’n va en orris!.

Deixo com a feina final la compra i plantada de les flors que han de guarnir de colors el verd que domina tot l’espai, així com el trasplantament  d’altres exemplars a llocs més escaients per al seu desenvolupament. Mentrestant s’ha hagut d’anar segant la gespa, que després del seu abonament creix amb un delit exasperant.

No es pot deixar de banda la neteja dels espais d’aigua: la bassa dels peixos i la piscina. Per la primera, amb una sola repassada a fons, crec que ja en faré prou per tota la temporada, però per la segona cal una atenció continuada de neteja i controls durant tot l’estiu, que si ho fas metòdicament, tampoc representa la feinada que molts volen fer creure; i només de veure la satisfacció dels que en fan us, la família sencera, especialment els nets, tot es dona per bo.

Ara que ja està a punt, dona gust passejar-s’hi, tot ensumant l’olor de les flors del taronger i dels rosers, tocar les fulles de les plantes aromàtiques, olorant  les fragàncies que et deixen als dits,  llegir, buscant racons i ombres adients, parar el sol... sense descuidar que s’ha d’anar regant, una de les feines més importants,  arrencant  herbes, altra vegada,  segant la gespa, mantenint neta l’aigua de la piscina, eliminant plagues tot just comencen i  això i allò amb el que no comptaves...

Sembla que el bon temps ja ha arribat, ara cal gaudir de tot el que tenim al voltant, encara que costi una mica de feina.