Blau, groc, verd.

Tarda de Pasqua, primers dies del mes d’abril, la primavera comença a esclatar, un aire de tramuntana, cada vegada més fort, s’escampa per tot arreu. Llegeixo assegut al balancí del jardí. El sol comença a ser fort, primer em poso un barret per tal d’amorosir  la seva escalfor, als que tenim el cap desprotegit  ens pot jugar una mala passada; al cap d’una estona me’l  trec per tal de començar a agafar una mica de color. Les cames es van balancejant al ritme del vaivé  del balancí.

Mentrestant els minuts i les planes van passant, estic completament absort en la lectura; llegeixo una novel·la d’en Melcior Comes, “Hotel Indira”. Estic una mica cansat, he estat arreglant una mica el jardí; ja convenia, després de tot l’hivern. Es pot pensar que  les hores d’un dia festiu tan senyalat, no són el millor moment  per feinejar, però els dies esplèndids  que ens ofereix la natura no es poden desaprofitar.

Els quatre primers dies de la Setmana Santa hem estat a Galliners, gaudint de la tranquil·litat d’aquest petit poble del Pla de l’Estany i quan hem arribat he vist que el desori regnava per tot l’espai exterior de casa nostra. S’hi havia de posar remei.

Estic tant absort en la lectura que ni em fixo en el meu entorn. Quan decideixo mirar al meu voltant  em dono compte que estic rodejat, principalment per tres colors: el blau del cel i de l’aigua de la piscina, tot net com una patena, el cel l’ha netejat el vent i la piscina també és neta, fruit del meus esforços d’ahir, els dos brillen gràcies a la llum del sol; el groc dels fruits del llimoner que creix al meu costat, aquest any és any de llimones i l’arbre n’està literalment cobert; i el verd de les heures que fan de tanca del jardí, un verd nou, acabat d’encetar, fruit de les pluges de ja fa uns dies. Blau, groc, verd, els tres colors que m’envolten.

La lectura segueix, he arribat als últims capítols, la tarda  va passant, el sol ja no escalfa amb el vigor d’uns moments abans i decideixo tancar el llibre i continuar la lectura a l’interior. De sobte, abans d’acabar la plana,  llegeixo aquest paràgraf, en el que l’autor descriu  un quadre: “Els colors de fons eren sovint blavosos, i la cara d’un color groc molt pur, uns ulls enormes i verds que parlaven d’ensurt, de melangia...” Blau, groc, verd, quina coincidència!