Fred de febrer

www.viumolinsderei.com

Tant de dir que aquest any no feia hivern i el febrer, com sempre, ha posat les coses al seu lloc. Ja ho diu la dita: “Si la Candelera plora el fred és fora i si la Candelera riu el fred encara és viu”; i aquest any la Candelera va riure.

 Encara recordo el febrer  de l’any 1956, a Galliners, quan, de bon matí va començar a bufar una tramuntanada que va deixar-ho tot glaçat.  Eren aquells temps en que els nens i nenes de l’escola encara anàvem a missa acompanyats pels nostres mestres en determinades festivitats i aquesta era una d’elles. Tots a beneir les candeles! I després la processó al voltant de l’església amb les candeles enceses. No cal dir que en aquesta ocasió les flames no van aguantar gaire i la nostra estabilitat  també va estar a punt d’anar-se’n en norris.

Església de Galliners

Fèiem la vida enganxats a la llar de foc, en aquelles cases en les que no tancava bé cap porta ni cap finestra; sort de les torrades amb all-i-oli d’alta potència, que contribuïen a mantenir l’escalfor, de dins cap a fora. A l’escola treballàvem ben abrigats al voltant d’una estufa de llenya que quan no feia fum, degotava el sutge acumulat per les juntures dels tubs que el portaven a l’exterior.

La tramuntana va bufar durant força dies i va matar moltes plantes, fins i tot les oliveres, arbres forts i resistents, que des d’aquell fet no van ser mai més altres; moltes de les quals es van haver d’arrencar, fent minvar la producció d’oli d’aquelles contrades. Fet que va quedar fixat a la memòria de la gent com la conseqüència principal d’aquella fredorada.

Glaçada del 2005 a Palafrugell

També fa pocs anys, aquí a Palafrugell, el fred ens va quasi matar el llimoner i va deixar l’aigua de la piscina amb dos dits de glaç.Per sort, aquest febrer ha estat diferent: ha fet fred, ha bufat la tramuntana, però no amb aquella intensitat del 56. Al menys a  casa s’hi estava bé, llegint assegut còmodament al darrera dels vidres d’una finestra on el sol ajudava  a la calefacció que funcionava a tot drap. La poca gent que et trobaves pel carrer et comentava totalment resignada: “És l’hivern. Si no fa fred ara la farà més endavant, i tant per tant...”

El nostre llimoner, per ara encara aguanta.

Fins i tot el nostre net, de encara no tres anys ens va sorprendre a tots recitant inesperadament :

Ai, quin fred que fa!

Tinc les cames enrampades,

tinc les mans encarcarades,

tinc el nas fet un glaç.

S’hi això dura no ho sé pas!

Ai, quin fred que fa!

És el començament d’un poema de Josep Carner, que se sol aprendre al cicle mitjà de primària; no hem pogut  esbrinar d’on l’ha tret; segur que a l’escola, però ell va a P2 ! Sigui com sigui bon hivern, que encara en queda, i guardeu-vos del fred!