Dotze dies després encara onegen estelades per les cases i pels camps del nostre país. Aquesta imatge, captada en una de les meves caminades, no gaire lluny de casa, per si sola és un resum de tot el que vam viure i del que esperem poder anar visquen fent realitat els nostres somnis. En Lluís Llach hi posa la lletra i la música.
PAÍS PETIT
El meu país és tan petit
que quan el sol se´n va a dormir
mai no està segur d'haver-lo vist.
Diuen les velles àvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malat d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els pobles tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
ant se val! és així com m'agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malat d'amor pel meu país.
El meu país es tant petit
que sempre cap dintre del cor
sí és que la vida et porta lluny d'aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalts d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està segur d'haver-lo vist.
Luís Llach
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada