Teatre a l'estiu

Empúries, cap al tard

A començaments del mes de setembre, durant la Festa Major de l’Escala, vam tenir l’oportunitat  d’assistir a una visita teatralitzada a  les ruïnes d’Empúries sota el títol de “Empúries cap al tard” (Sobre l’arena d’Emporiae)",   patrocinada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries.

Així començava la història

L’acció se situa l’any 106 dC, quan arreu de la geografia romana es celebra la victòria de l’emperador Trajà amb grans i costosos jocs. En aquest context, Cornèlia Prócula, el gladiador Pardus i un personatge de darrera hora, s’endinsaran en una perillosa història a tres bandes...

El públic participa a la representació

Al voltant d’un centenar de persones vam seguir als protagonistes pels carrers de l’Empúries romana des de la porta d’entrada de les ruïnes fins a les afores de l’antiga muralla on es desenvolupava el desenllaç de la història amb una lluita entre gladiadors, després de passar pel costat dels ben conservat mosaics, entre les columnes daurades pel sol del cap al tard, les termes, el fòrum...

Els protagonistes actuant a les antigues termes.

Un "estrany ocell", segons la protagonista, va aparèixer de sobte

Després de la visita ens van oferir una degustació de mulsum (una barreja fresca de vi i mel, amb herbes i espècies) a la terrassa del museu. Als nens i nenes, com és natural,  se’ls va oferir  sucs de varies classes.

Apareix l'altre personatge

Havia estat varies vegades visitant les restes d’aquesta ciutat. La primera va ser també la primera excursió de la meva vida escolar i, com és natural en tinc un record excel·lent. Després jo hi vaig portar els meus alumnes i així han anat continuant els contactes amb Empúries, però mai m’havia passejat pels antics carrers a la posta de sol i fins i tot a les fosques, per fer-ho tot encara més emocionant.

I ara un registre  completament diferent

També durant aquest més vam poder assistir a una de les representacions de “Iaia” al Teatre Municipal de Palafrugell. Tot i la quantitat de funcions que han dut a terme arreu de Catalunya, el teatres estava ple i vam gaudir de la gran Monserrat Carulla acompanyada de dos joves intèrprets, un d’ells el seu net Roger, en l’obra escrita pel seu fill Roger Peña. La Carulla és sempre la Carulla i tots sabem quines són les se ves idees sobre Catalunya; al final de la representació, al mig dels aplaudiments i amb el públic dret, no es va poder estat de fer un breu parlament sobre les diades que s’acosten.