 |
| Sant Gimignano segons una foto d'internet |
Durant els nostres desplaçaments amb l’autocar només ens
faltava trobar-nos una topada entre dos
turismes i la conseqüent discussió dels conductors, aquesta vegada un home i
una dona, que va sortir del vehicle amb gran cridòria i movent contínuament els
braços aixecats enlaire, tal com estem tips de veure a les pel·lícules
italianes. Com és natural la cruïlla va
quedar tallada, per tant va ser necessària la presència dels carabinieri per
desfer l’embolic i obrir-nos pas en les nostres maniobres. Avui que ens n’haviem
deslliurat!
 |
| Plaça amb el mercat |
Hem arribat a bona hora a l’anomenada per algú “Manhattan
Medieval”, el poblet de Sant Gimignano, per l’elevat nombre de torres que s’han
conservat, símbol del poder civil de les famílies adinerades; torres que han
desaparegut en la majoria de pobles i ciutats de la Toscana. Després d’una
costeruda pujada des d’on ens ha deixat l’autocar entrem per la porta de la
muralla. Un carrer llarg i no gaire
ample curull de botiguetes i restaurants ens flanqueja el camí fins a la plaça
de la Cisterna, on precisament avui s’hi
fa el mercat setmanal, pel que no podem
veure el conjunt de la plaça i les seves construccions. La guia ho vol arreglar
dient-nos que així veurem el poble en moviment, però el que interessa és la
plaça en si mateixa, de parades de roba, sabates i bosses se’n troben arreu. El
que si s’ha de fer es ben aixecar el cap per anar descobrint les torres
escampades per tota la població.
No havia vist mai cap poble amb tants lavabos públics com a
Sant Gimignano. A cada cantonada hi ha indicadors de la seva situació. A tots s’han
de pagar 50 cèntims i una senyora s’encarrega de la neteja i de l’ordre de cada
un d’ells. Quan varem arribar al que havíem escollit vam trobar-nos amb uns
companys de viatge enriolats pel que allà succeïa: la cua avançava molt
lentament, la senyora controlava tots els moviments dels assistents, des de
quan es podia posar el primer peu a l’interior, si ho feies abans e temps et renyava, com i quan posaves els diners
en el moment precís perquè s’obrís el pas automàtic, fins al moment del canvi d’usuaris.
Entre un i l’altre la senyora netejava cada WC: interior de la tassa, tapa,
parets..., mentrestant la cua s’anava fent llarga. Quan em va tocar a mi i ens
canviaven de mans els paquets amb la meva dona, per estar més lliures, em va menar la pressa perquè la gent s’havia
d’esperar massa. Fins i tot uns japonesos, van immortalitzar el fet amb les
seves càmeres fotogràfiques.
 |
| Paisatge de la Toscana a Sant Gimignano |
El dinar va ser a Siena, per arribar al restaurant vam
travessar la Piazza del Campo on es celebren dues vegades l’any les curses de
cavalls del Palio que transcorren en la seva superfície, ovalada, inclinada i
que coberta de sorra deuen dificultar el seu transcurs. L’equip guanyador, que
pertany a un dels barris de la ciutat, rep un “Palio”, espècie de bandera, com
a premi, d’aquí en ve el nom. Aquesta festa renaixentista ha sortit reflectida
en algunes pel·lícules, l’última “Quantum of solace” ( Només per als teus ulls)
de James Bond.
 |
| Piazza del Campo |
L’altre gran atracció de Siena és la seva catedral, tota de
marbre amb els colors negre i blanc, el campanile amb més finestres a mida que va pujant i sobretot amb el terra cobert de
cinquanta-sis panels de marbre a tot color en els que van treballar notables
artistes del gòtic i del renaixement.
 | ||||
| Detall de la catedral de Siena |
 |
| Un dels 56 panels de marbre del terra de la catedral |
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada