 |
| Orvieto des de l'autocar |
Orvieto serà l’última ciutat italiana del nostre recorregut,
ara ja fora de la Tosacana, perquè pertany a la regió d’Umbria. Aquesta és l’única
de les regions italianes que no té sortida al mar. Precisament ens hi vam
aturar de camí cap a Civitaveccia, el port de Roma, amb la finalitat d’embarcar-nos
en un vaixell de la companyia Grimaldi per tal de què ens porti fins a Barcelona.
 |
| Façana de la catedral |
La visita a Orvieto, situada a dalt d’una cinglera a l’estil
de Castellfollit de la Roca, val la pena
per la seva catedral. Un no s’explica com una petit municipi de 21.000
habitants pot tenir una joia com aquesta. Va ser edificada el S.XIV pel papa de
torn per celebrar la festa del Corpus Christi amb motiu del miracle eucarístic
de Bolsena. La façana és una verdadera obra d’orfebreria en pedra i mosaics. També s’ha de destacar una
capella amb decoració començada a pintar
per Fran Angelico i altres obres d’art.
 |
| Detall de la façana |
Vam completar el dia amb una passejada pels seus carrers típics,
donat una ullada a les esglésies i palaus que solen haver-hi a tots aquests
pobles d’origen etrusc, romà i medieval. Des dels merlets de les torres de l’antiga
muralla vam poder gaudir també d’unes magnífiques panoràmiques de l’Umbria.
 |
| Paissatge de l'Umbria |
Ja només quedava embarcar-nos tot esperant que la mar
estigués calmada i ens permetés un viatge tranquil, tal com va ser, fins a casa
nostra. Una vegada al vaixell vam gaudir de vint-i-dues d’hores per poder
xerrar, llegir, ballar i passejar per coberta. També van pujar-hi gran quantitat
de camions, tràilers i furgonetes d’emigrants marroquins carregades fins a dalt.
Aquests últims es van escampar per algunes sales i passadissos acomodant-se per
passar la nit de qualsevol manera, sobretot al bar on hi havia la televisió, tot hi haver-hi una sala destinada a aquest fi,
al costat de la recepció. No ens vam assabentar de l’escala que vam fer quan passàvem
entre les illes de Còrsega i Sardenya, de tanta quietud com hi havia.
 |
| Carreró típic d'Orvieto |
Pensant en els apats d’aquests dies, dels que encara no he
parlat, veig que en general van ser prou acceptables. Els més fluixos el dinar
a Aix en Provence, a França, i els fets al vaixell de tornada. Els millors els
de l’hotel de la primera nit. En tots els dies no vam tastar, encara que sembli estrany, ni una sola pizza,
però si força pasta. A Orvieto, per exemple ens en van dur dos plats i a Siena un
plat mixt amb rissotto d’espàrrecs i
canaló de carn.
 |
| Des de la torre |
El nostre autocar, després de totes les maniobres i reculades
va arribar il·lès a Barcelona, però al baixar del vaixell va topar amb la part
de darrera i es va fer una petita contusió. Pitjor va ser per un dels nostres
companys de viatge, que, a Luca, va caure al baixar del vehicle i es va trencar
el nas, amb totes les complicacions que això comporta, però a aquestes edats,
ja estem fets a tot i vam poder seguir amb normalitat totes les activitats.
 |
| S'ha acabat el viatge |
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada