Palau de l'Alfajeria
Un bon sol ens va acompanyar, ja de bon matí, a la nostra visita a Saragossa. Vam començar pel “ Palacio de la Aljaferia”, un
dels edificis més representatius de l’art mudèjar aragonès on s’hi barregen l’antic
palau islàmic, el palau cristià medieval
i el palau del Reis Catòlics; actualment hi resideixen les “Cortes de Aragón”.
Va ser una sorpresa, ja que en una anterior anada a la capital aragonesa no hi
vam entrar. Des de fora ja és imponent, però els interiors, milloren les expectatives.
Antic palau islàmic
Anar a la basílica del Pilar és obligatori en tota visita turística a
Saragossa, tan una com l’altra són inseparables. I qui no recorda aquella cançó
que sonava ja fa una colla bastant llarga d’anys: “El Ebro guarda silencio al
passar por el Pilar...” Ja a l’interior, com sempre, els punts principals d’atenció
són la Pilarica, que sorprèn per lo petita que és, les pintures d’en Goya i les
bombes que, clavades a la paret,
no varen explotar.
Les bombes del Pilar
De fet la catedral de Saragossa és la Seo de San Salvador.
Personalment m’agrada més que la basílica del Pilar. Diuen que és el conjunt
més significatiu i valuós d’Aragó i representa les tendències artístiques
medievals, renaixentistes i barroques. Només pel retaule
de l’altar major, d’alabastre policromat (1434), val la pena entrar-hi. Durant
la nostra visita una organista estava assajant a tot drap, que per una part
podia acompanyar l’observació tranqui-la de tot el que hi ha a la catedral,
però per l’altra, tanta música no deixava escoltar les explicacions, per cert
molt interessants de la guia que ens acompanyava. Ja es veu que, com sempre,
tot no pot ser.
Paret exterior de la Seo
Ens van portar a dinar a una part de Saragossa on les
edificacions sense acabar formaven part d’una urbanització quasi fantasma. Al
mig dels alts edificis un restaurant, amb aspecte de “xeringuito” , ens veu que
ens esperava. Hi vam arribar després de donar mil voltes per aquells carrers
buits i exposats al “cierzo” que bufava una mica. A l’entrar-hi, però, ens va
sorprendre la seva modernitat i netedat. Hi vam menjar bé i la quantitat de
gent que hi va entrar, jovent sobretot, ens van confirmar que estava bé de
preu.
A l'Aquari
D’un lloc sense acabar vam anar a un altre d’abandonat, el de
la Expo de 2008, per visitar l’aquari que
s’hi va instal·lar per l’ocasió. Amb una dimensió de 3400 metres quadrats el
converteixen en l’aquari d’aigua dolça
més gran d’Europa. Dedicat als rius Nil, Mekong, Amazones, Darling i Ebre es
vol establir la relació entre la
formació dels cinc continents i l’aigua dolça. Un cop a dins val la pena la
visita, però el que es veu al voltant et desanima una mica.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada