Aviat farà dos mesos, quan els dies eren freds i rúfols, vam
fer una volta per terres d’Aragó, concretament a la província de Saragossa. La
nostra base estava situada a Calatayud i
des d’allà cada dia fèiem visites a diferents pobles o centres d’interès que
ens poguessin aportar alguna cosa important pel coneixement cultural del
territori.
La primera “visita” va ser un “tour” per l’interior de
l’hotel (Castillo de Ayud) en el que el propietari ens va voler fer-nos
demostracions de la seva cultura mentre anàvem passant per les diferents
dependències: un tast de vins a la japonesa, l’evolució del pensament a través
d’àrabs i jueus tot mostrant-nos uns murals pintats a les parets del garatge de
l’establiment, la visita a “l’spa” i un recorregut per l’edificació annexa,
però de més categoria, decorada esplèndidament, segons els gustos, en el que
ens va fer diferents oferiments per tal de completar la nostra estada a
l’establiment. Una promoció que no havia vist mai enlloc, però, que a part de
la xerrameca incontenible del nostre guia, va ser força interessant.
Els murals del garatge de l'hotel "Castillo de Ayud"
El matí del segon dia va començar a nevar, feia un fred que
pelava, però ens vam dirigir cap al
monestir cistercenc de Veruela, fundat el 1145, que reuneix en les seves pedres
diferents estils artístics, des del romànic, a la portada de l’església
abacial, passant pel gòtic de l’interior o del claustre medieval fins el renaixement
en diferents reformes que es van fer posteriorment. També hi poguérem visitar l’espai
dedicat a Gustavo Adolfo Bécquer i al seu germà el pintor Valeriano, que van
fer-hi una llarga estada junt amb les seves famílies, ja que el monestir s’havia
convertit en lloc romàntic i d’estiueig després de la Desamortització de 1835.
El claustre del monestir de Veruela
A través de les arcades del claustre podíem veure com la neu
que queia es posava damunt dels alts xiprers. El fred que s’anava apoderant de
nosaltres feia pensar com se’n podien deslliurar els monjos que hi van viure al
llarg dels segles. L’únic lloc que podia tenir una certa confortabilitat durant
els mesos d’hivern era la cuina. Una cuina immensa, ennegrida pels focs de les
llars, els fogons i els ciris per il·luminar l’estança.
El "Museo del vino", al Monestir
Abans de marxar vam poder visitar el “Museu del vi” de la D.O.
Campo de Borja, amb tots el estris i màquines fetes servir al llarg dels temps
pel cultiu de la vinya i l’elaboració del vi que podrem també veure en altres
museus de la comarca durant aquest dies.
A la sortida, l’aire del Moncayo es va fer sentir altra
vegada, acompanyats de les volves de neu que ja cobrien les muntanyes dels
voltants.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada