Madrid

 

Des dels anys seixanta no havia estat a “la capital del reino”. En tenia, com és de suposar,  un record llunyà i difuminat, en el que no sabia diferenciar el que havia vist en realitat de les imatges que ens han anat mostrant contínuament la premsa, el cinema  i sobretot la televisió. En realitat només em venen a la memòria tres moments:

La nostra arribada a la ciutat, procedents de València, amb el meu primer cotxe, un R-8, en plena nit. Vam buscar un lloc per dormir i un sereno, encara n’hi havia, ens va obrir un portal tot indicant-nos un pis determinat. L’aspecte de tot plegat no ens va agradar gaire i vam decidir marxar. Com que la porta estava tancada amb clau, vam obrir-la tot aixecat la barra lleva, marxant corrents a buscar un altre lloc que ens dones més confiança seguits de lluny pels crits del sereno que no sé que ens demanava. A la fi vam trobar un lloc, crec que la pensió Alicante, a la que vam poder accedir i dormir sense problemes.

De tots els carrers, les places i  els jardins pels que vam passejar en recordo sobretot  el Retiro, amb el seu llac en el que crec vam fer un vol en barca. L’altre moment és la nostra visita al Museu del Prado. Des de sempre m’ha agradat la pintura i poder veure, de veritat, les  obres dels grans mestres penjades de les parets i poder-m’hi parar al seu davant per contemplar-les sense restriccions va ser un plaer immens. Només la veu del meu amic Joan, que juntament amb el meu cosí Josep fèiem el viatge, que repetia constantment :”Jo ja estic, au anem!” trencava la màgia del moment.

Aquesta vegada ha estat tot molt més tranquil. He trobat una ciutat magnífica. Només hi hem estat dos dies, amb en Pepe i la Mª Dolors, que ens en van fer venir ganes i ens van ensenyar uns capital que ells coneixen molt bé. Situats en un hotel cèntric, aquesta vegada ja triat per Internet, vam passejar a peu i en el bus turístic pels llocs i monuments principals. Vam passejar-nos, també,  pel Retiro, vam anar a fer tapes a la “Taberna de la Dolores”, com que va en portàvem dues..., i sobretot vam anar al Prado a veure l’exposició sobre “El último Rafael”, un dels motius del viatge, sense deixar de banda totes les altres grans obres que hi ha exposades.

Vam trobar una ciutat molt cuidada, tan els seus parcs i jardins com els edificis i monuments. Com a curiositat diria que al passejar pel Palau Reial vam poder observar que totes les persianes estaven despintades, escrostonades i algunes trencades i vam comentar que no lligava amb la grandesa del lloc. Ara que per restaurar la quantitat d’obertures, que hi ha al també anomenat “Palacio de Oriente”, caldria un altre préstec de la Unió Europea.

Per acabar d’amenitzar la nostra escapada, el segon dia vam estar acompanyats dels miners que van envair la ciutat i amb la seva manifestació dificultaven alguns accessos dels llocs que volíem visitar. Tot plegat ens va fer recordar que a la sortida a la vall del Jerte del mes de març, en el camí de tornada, durant la nostra estada a Sòria també ens vam trobar amb la manifestació de la vaga general. La pròxima vegada abans de marxar consultarem el calendari de manifestacions de les ciutats per on passem.