Quantes vegades hem començat amb aquestes paraules per explicar algun moment del nostre passat? Aquest és el títol d'un petit llibre de l'autor nord-americà Joe Brainard , publicat l'any 1970 i que ara ens arriba en català traduït per Màrius Serra. N'havia sentit parlar en algun programa de ràdio i l'altre dia al veure'l a la lleixa de novetats de la biblioteca el vaig agafar sense pensar-m'hi gaire.
Podríem dir que és un llibre de memòries, però que s'allunya totalment del gènere tal com nosaltres el coneixem. Podem llegir-hi un seguit de records de la infantesa de l'autor (nascut el 1942), escrits tal com sorgeixen del pensament, sense un ordre preconcebut i on es barregen els més banals i els més transcendents. Aquest llibre a inspirat a molts altres autors a través dels anys i tal com es diu a l'epíleg: "Hi ha molt poca gent que pugui llegir aquest llibre i sostreure's a la temptació d'agafar un llapis per començar a escriure les seves versions paral•leles"
La seva senzillesa va permetre fer-lo servir per tal d'ensenyar poesia als nens a moltes aules, esquivant les entrades de contingut sexual, quan era necessari. És una fórmula que pot usar fins i tot la gent no literària. També podem llegir a l'epíleg de l'obra : I Paul Auster també diu: "Me'n recordo és una obra mestra. Un per un seran oblidats els llibres del nostre temps considerats més importants, però la modesta joia de Joe Brainard perdurarà. Cartografia el mapa de l'ànima humana i altera de manera permanent la nostra manera de mirar el món a través de frases enunciatives simples i directes. Me'n recordo és, alhora, divertidíssim i profundament emocionant. És també un dels `pocs llibre totalment originals que he llegit mai".
Llegiu-lo i a veure si també us anima a escriure.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada