Des de l’ultima vegada que vaig escriure sobre les meves lectures han passat alguns mesos. He llegit al voltant de trenta títols més però no n’he trobat quasi cap que m’hagi entusiasmat de veritat. Em poden haver interessat en algun moment però no tant com no poder-los deixar fins a arribar a la darrera paraula. Fins i tot d’algun dels meus autors preferits em va costar arribar al final. Tal és el cas de “Despietat país de les meravelles i la Fi del Món” de Haruki Murakami.
Dels meus admirats autors de novel·la negra. Andrea Camilleri i Dona Leon he llegit “Foguerada d’agost” i “La pensió Eva”del primer i “Qüestió de fe” i “L’altra cara de la veritat” de la segona. Tots quatre títols segueixen la línea habitual dels seus autors però cap arriba al nivell excepcional d’alguna altra obra seva de la ja he parlat en altres ocasions.
Alguns autors dels que me n’havien parlat molt i que no coneixia, verdaderament m’han decebut. Tal és el cas de dues escriptores com Anna Gavalda i “El consol” i Asa Larson i “Aurora Boreal”, que no té res a veure amb el super-popular del mateix cognom.
D’autors de casa nostra i amb temàtiques molt més properes podria citar, entre d’altres: “Olor de colònia” de Sílvia Alcàntara, en la que evoca la vida d’una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. “Petons de diumenge” de Sílvia Soler, que ella mateixa defineix com un homenatge a les dones que van fer petites revolucions durant el franquisme i “Cuatro dias de enero” de Jordi Sierra i Fabra, un retrat de la Barcelona famolenca, trista i terroritzada davant la imminent entrada dels nacionals.
Per acabar voldria citar els cinc llibres, de temàtiques molt diferents, que més m’han cridat l’atenció. “La caza salvaje” de Jon Juaristi, “La casa de la mesquita” de Kader Abdolah, “Els jugadors de whist” de Vicenç Pagès Jordà, “Els plats trencats” d’en Francesc Sanuy i “Saber perder” de David Trueba. Des del nacionalisme vasc, la rica cultura persa enmig de la vida quotidiana dels iranis, la ciutat de Figueres i el seu castell com a rerefons, les verdaderes causes de la crisi i una noia de setze anys , el seu pare, l’avi i un jugador de futbol sud-americà, és el que us podeu trobar si llegiu alguna d’aquestes obres que us recomano.
Dels meus admirats autors de novel·la negra. Andrea Camilleri i Dona Leon he llegit “Foguerada d’agost” i “La pensió Eva”del primer i “Qüestió de fe” i “L’altra cara de la veritat” de la segona. Tots quatre títols segueixen la línea habitual dels seus autors però cap arriba al nivell excepcional d’alguna altra obra seva de la ja he parlat en altres ocasions.
Alguns autors dels que me n’havien parlat molt i que no coneixia, verdaderament m’han decebut. Tal és el cas de dues escriptores com Anna Gavalda i “El consol” i Asa Larson i “Aurora Boreal”, que no té res a veure amb el super-popular del mateix cognom.
D’autors de casa nostra i amb temàtiques molt més properes podria citar, entre d’altres: “Olor de colònia” de Sílvia Alcàntara, en la que evoca la vida d’una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. “Petons de diumenge” de Sílvia Soler, que ella mateixa defineix com un homenatge a les dones que van fer petites revolucions durant el franquisme i “Cuatro dias de enero” de Jordi Sierra i Fabra, un retrat de la Barcelona famolenca, trista i terroritzada davant la imminent entrada dels nacionals.
Per acabar voldria citar els cinc llibres, de temàtiques molt diferents, que més m’han cridat l’atenció. “La caza salvaje” de Jon Juaristi, “La casa de la mesquita” de Kader Abdolah, “Els jugadors de whist” de Vicenç Pagès Jordà, “Els plats trencats” d’en Francesc Sanuy i “Saber perder” de David Trueba. Des del nacionalisme vasc, la rica cultura persa enmig de la vida quotidiana dels iranis, la ciutat de Figueres i el seu castell com a rerefons, les verdaderes causes de la crisi i una noia de setze anys , el seu pare, l’avi i un jugador de futbol sud-americà, és el que us podeu trobar si llegiu alguna d’aquestes obres que us recomano.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada