Foto d'ara fa un any: "El Quermany Petit, a Pals, cremat".Qui m’havia de dir que acostumat a les llargues caminades amb els Matiners un petit recorregut de set quilòmetres ja havia de ser quasi una heroïcitat. Ara farà un any que la meva vida va fer un tomb i caminar va deixar de ser una part fonamental del meu dia a dia i ha passat a ser una més de les activitats que faig durant la setmana. Aquest mesos de maig i juny he caminat molt poc, per culpa del temps, per circumstàncies familiars i per les visites als metges, per tal de certificar que vaig progressant adequadament.
Trobo a faltar molt les llargues rutes per les nostres contrades. Amb l’explicació del nostres recorreguts podia omplir moltes planes del blog i les fotografies, fetes dia a dia, donaven testimoni del que havíem trobat i observat. Ara com que quasi sempre faig la mateixa caminada, pels voltants d’Esclanyà, ja no val la pena emportar-me’n la màquina de fotografiar. Torno als meus orígens caminadors, de quan em vaig jubilar, al fer el mateix recorregut fins a tocar l’aigua de Tamariu més de cent vegades.
Després em vaig ajuntar amb els que més tard varem ser, i encara són, els Matiners. Veurem si després de fer cent vegades el recorregut actual puc tornar a sortir quasi cada dia amb ells. Ara hi vaig algun dels dimecres en els que en Josep Miquel adapta les caminades per tal de no trobar gaire pujades que m’obliguin a aturar-me per poder respirar a fons i no cansar-me massa. En sap greu fer-los alentir la marxa a la que estan acostumats i a reduir les distàncies. Tot i així l’últim dia varem caminar més d’onze quilòmetres, que en les actuals circumstàncies ja em deixen satisfet.
Trobo a faltar el Caminar, amb tot el que comporta a més de posar un peu davant de l’altre i anar fent km. Les converses de bon matí, que es van ampliant a mida que el sol surt per l’horitzó. Els esmorzars, que de tant en tant posen un punt d’il·lusió al final o a mitja caminada. Les sortides especials per veure un paisatge, una construcció, unes plantes o qualsevol detall que pot semblar insignificant per molta gent però que a nosaltres segur que ens interessa. Els àpats amb les nostres dones, que de tant en tant ens venen a esperar al final del trajecte o per celebrar qualsevol esdeveniment.
Espero anar augmentant el nombre de quilòmetres, quasi 14.000, que porto des de que vaig començar les caminades, poder variar els recorreguts i els paisatges i gaudir de la companyia dels Matiners.
Trobo a faltar molt les llargues rutes per les nostres contrades. Amb l’explicació del nostres recorreguts podia omplir moltes planes del blog i les fotografies, fetes dia a dia, donaven testimoni del que havíem trobat i observat. Ara com que quasi sempre faig la mateixa caminada, pels voltants d’Esclanyà, ja no val la pena emportar-me’n la màquina de fotografiar. Torno als meus orígens caminadors, de quan em vaig jubilar, al fer el mateix recorregut fins a tocar l’aigua de Tamariu més de cent vegades.
Després em vaig ajuntar amb els que més tard varem ser, i encara són, els Matiners. Veurem si després de fer cent vegades el recorregut actual puc tornar a sortir quasi cada dia amb ells. Ara hi vaig algun dels dimecres en els que en Josep Miquel adapta les caminades per tal de no trobar gaire pujades que m’obliguin a aturar-me per poder respirar a fons i no cansar-me massa. En sap greu fer-los alentir la marxa a la que estan acostumats i a reduir les distàncies. Tot i així l’últim dia varem caminar més d’onze quilòmetres, que en les actuals circumstàncies ja em deixen satisfet.
Trobo a faltar el Caminar, amb tot el que comporta a més de posar un peu davant de l’altre i anar fent km. Les converses de bon matí, que es van ampliant a mida que el sol surt per l’horitzó. Els esmorzars, que de tant en tant posen un punt d’il·lusió al final o a mitja caminada. Les sortides especials per veure un paisatge, una construcció, unes plantes o qualsevol detall que pot semblar insignificant per molta gent però que a nosaltres segur que ens interessa. Els àpats amb les nostres dones, que de tant en tant ens venen a esperar al final del trajecte o per celebrar qualsevol esdeveniment.
Espero anar augmentant el nombre de quilòmetres, quasi 14.000, que porto des de que vaig començar les caminades, poder variar els recorreguts i els paisatges i gaudir de la companyia dels Matiners.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada