Acabem de deixar el gener enrere. Un mes de dies curts i temperatures baixes que propicien unes tardes de llargues lectures. Les hores passen ràpides amb un llibre interessant a les mans. Com ja he dit moltes vegades la lectura és el la meva afició preferida i combinada amb altres entreteniments els dies d’hivern desfilen més rapits del que jo voldria.
Que el temps passa és una realitat que ningú pot negar i sovint solem queixar-nos que va massa de pressa. Però també és ben real que com més bé ens ho passem més rapit va i que quan trobem entrebancs a la vida les hores es fan llargues, llarguíssimes. Per tant si podem fer que, llegint, aquestes hores o tan sols uns minuts de cada dia siguin el més agradables possible ho hem d’aprofitar.
Aquest primer més de l’any he tingut temps de llegir vuit llibres. No tots els he acabat amb la mateixa rapidesa. El nombre de planes no té relació amb el temps empleat en la seva lectura, tot depèn del seu interès i dels entrebancs que hi ha hagut mentre els llegia. De tots ells n’escolliria tres, d’autors molt coneguts. Dels altres cinc tres han despertat el meu interès i els altres dos han tinguts moments.
Els tres que m’han interessat més i que us puc recomanar, són:
-La segon part de les memòries de Jordi Pujol “Temps de construir”. Més que res perquè retrata un temps proper que tots hem viscut, encara que sigui des del punt de vista del principal protagonista que sempre sol ser molt particular.
- L’última novel·la del creador de “best-sellers” Dan Brown: “El símbol perdut”. Un llibre que no dona temps d’avorrir-te. El protagonista, Robert Langdon, el mateix de les altres obres de l’autor, s’endinsa en el món dels maçons i amb un ritme trepidant ens portarà a la resolució dels enigmes, per que tal com diu ell mateix “no hi ha secret més extraordinari que aquell que ens descobreix allò que ja teníem a la vista”.
- La tercera, “El fill del vent” és l’obra d’un dels meus autors preferits, Henning Mankell i no parla de l’inspector Kurt Wallander Aquesta vegada l’autor ha creat una ficció ambientada a l’any 1874, quan un inquiet i arrauxat suec viatja al desert de Kalahary empès per una suposada recerca científica, que el porta a conèixer i fer-se càrrec d’un orfe boiximà, combinant el relat dels dos personatges, que posen de manifest els prejudicis dels adults europeus, contrastats amb l’ingenuïtat del nen africà que els interpreta segons els seus referents culturals i místics.
Que el temps passa és una realitat que ningú pot negar i sovint solem queixar-nos que va massa de pressa. Però també és ben real que com més bé ens ho passem més rapit va i que quan trobem entrebancs a la vida les hores es fan llargues, llarguíssimes. Per tant si podem fer que, llegint, aquestes hores o tan sols uns minuts de cada dia siguin el més agradables possible ho hem d’aprofitar.
Aquest primer més de l’any he tingut temps de llegir vuit llibres. No tots els he acabat amb la mateixa rapidesa. El nombre de planes no té relació amb el temps empleat en la seva lectura, tot depèn del seu interès i dels entrebancs que hi ha hagut mentre els llegia. De tots ells n’escolliria tres, d’autors molt coneguts. Dels altres cinc tres han despertat el meu interès i els altres dos han tinguts moments.
Els tres que m’han interessat més i que us puc recomanar, són:
-La segon part de les memòries de Jordi Pujol “Temps de construir”. Més que res perquè retrata un temps proper que tots hem viscut, encara que sigui des del punt de vista del principal protagonista que sempre sol ser molt particular.
- L’última novel·la del creador de “best-sellers” Dan Brown: “El símbol perdut”. Un llibre que no dona temps d’avorrir-te. El protagonista, Robert Langdon, el mateix de les altres obres de l’autor, s’endinsa en el món dels maçons i amb un ritme trepidant ens portarà a la resolució dels enigmes, per que tal com diu ell mateix “no hi ha secret més extraordinari que aquell que ens descobreix allò que ja teníem a la vista”.
- La tercera, “El fill del vent” és l’obra d’un dels meus autors preferits, Henning Mankell i no parla de l’inspector Kurt Wallander Aquesta vegada l’autor ha creat una ficció ambientada a l’any 1874, quan un inquiet i arrauxat suec viatja al desert de Kalahary empès per una suposada recerca científica, que el porta a conèixer i fer-se càrrec d’un orfe boiximà, combinant el relat dels dos personatges, que posen de manifest els prejudicis dels adults europeus, contrastats amb l’ingenuïtat del nen africà que els interpreta segons els seus referents culturals i místics.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada