Des de l’estrena de la pel·lícula de James Cameron AVATAR, projectada en tres dimensions, s’han multiplicat les opinions d’entesos i de no tan entesos que, com sempre, sembla que hi entenen molt, sobre aquest sistema de projectar imatges cinematogràfiques.
Primer de tot, cal dir, que, segons la meva manera de pensar, val molt la pena anar a veure AVATAR, en 3D. Són més de dues hores i mitja que passen sense donar-te’n compte. Això sol ja vol dir alguna cosa. És una pel·lícula per gaudir dels paisatges i dels efectes especials. Jo diria que la història, en aquest cas és el de menys. I com en tots els espectacles has de saber el que vas a veure abans d’entrar al cinema. No val comparar-la amb altres produccions parlant, per exemple, dels diàlegs i dels missatges que porten implícits, tal com he sentit aquests dies per la ràdio.
Tal com passa amb el cine IMAX, es necessiten unes ulleres especials per gaudir d’aquest efecte tridimensional. Actualment ja es pot adquirir tot el necessari per la projecció en 3D a qualsevol lloc, suposo que el que deuen faltar són pel·lícules disponibles per poder-les veure amb aquest sistema.
No sé si davant l’èxit d’aquesta pel·lícula se’n filmaran moltes més ma, però sembla que algunes marques de televisions ja comencen a tenir a punt algun aparell que va en aquesta direcció. Sony i Panasonic són les que ho tenen més avançat; també he llegit alguna notícia referent a Philips. De totes maneres crec que la cosa va per llarg.
S’estan fent experiments com el de TV3, que ha filmat, per emetre-la aquest 2010, l’obra que es va representar al Teatre Nacional de Catalunya “Llits”. En ella es mostra el recorregut vital d’una persona des que neix fins que mor i la seva relació amb els llits. I intervenen la dansa, el circ ...i altres disciplines teatrals, amb música d’en Lluís Llach i cançons interpretades per Lídia Pujol i Albert Pla. Les ulleres per poder-ho veure seran fàcils d’adquirir, però i els aparells de TV? Quins seran compatibles amb el sistema?
Com que tot va per llarg, conformem-nos anant a veure AVATAR, on la diversió està assegurada i ja en parlarem d’aquí un temps.
Primer de tot, cal dir, que, segons la meva manera de pensar, val molt la pena anar a veure AVATAR, en 3D. Són més de dues hores i mitja que passen sense donar-te’n compte. Això sol ja vol dir alguna cosa. És una pel·lícula per gaudir dels paisatges i dels efectes especials. Jo diria que la història, en aquest cas és el de menys. I com en tots els espectacles has de saber el que vas a veure abans d’entrar al cinema. No val comparar-la amb altres produccions parlant, per exemple, dels diàlegs i dels missatges que porten implícits, tal com he sentit aquests dies per la ràdio.
Tal com passa amb el cine IMAX, es necessiten unes ulleres especials per gaudir d’aquest efecte tridimensional. Actualment ja es pot adquirir tot el necessari per la projecció en 3D a qualsevol lloc, suposo que el que deuen faltar són pel·lícules disponibles per poder-les veure amb aquest sistema.
No sé si davant l’èxit d’aquesta pel·lícula se’n filmaran moltes més ma, però sembla que algunes marques de televisions ja comencen a tenir a punt algun aparell que va en aquesta direcció. Sony i Panasonic són les que ho tenen més avançat; també he llegit alguna notícia referent a Philips. De totes maneres crec que la cosa va per llarg.
S’estan fent experiments com el de TV3, que ha filmat, per emetre-la aquest 2010, l’obra que es va representar al Teatre Nacional de Catalunya “Llits”. En ella es mostra el recorregut vital d’una persona des que neix fins que mor i la seva relació amb els llits. I intervenen la dansa, el circ ...i altres disciplines teatrals, amb música d’en Lluís Llach i cançons interpretades per Lídia Pujol i Albert Pla. Les ulleres per poder-ho veure seran fàcils d’adquirir, però i els aparells de TV? Quins seran compatibles amb el sistema?
Com que tot va per llarg, conformem-nos anant a veure AVATAR, on la diversió està assegurada i ja en parlarem d’aquí un temps.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada