A Can Jep Gros
Els pans d'en Jordi
Ermita de sant Valentí de Salarça Està a punt d'acabar-se el mes d'abril. El matí es presenta plujós, però en el temps d'anar de Palafrugell a Beget el cel s'esbargeix i arribem amb un bon sol. En Jordi i l'Inès ens han convidat a passar el dia a la seva masia del Ripollès. La meitat del grup pugen en cotxe, els altres ho fem a peu. Són vint minuts de caminar entre corriols, pedres i algun rierol perquè algun de nosaltres s'hi remulli els peus amb sabates i tot. Arribem a uns prats banyats pel sol i unes vistes magnífiques de Beget. Al cap de poc ja veiem a Can Jep Gros, ben situada en una marjada encarada a la vall.
El primer acte important del dia és fer un bon esmorzar. Gran varietat de pans fets per en Jordi, torrades, embotits variats, arengades, rosquilles de la Manuela, vins d'en Joan, el seu marit... licors, cava, cafè, etc.
Tot això es mereix una bona caminada per tal de pair-ho bé, ja que a les tres de la tarda tenim taula reservada en un restaurant del poble i hem de quedar bé. Anem fins a l'ermita de Sant Valentí de Salarça, una bonica església romànica del s. XII, avui una mica abandonada. Hi hem arribat per camins enfangats i corriols envoltats de verdor. Interromputs dues o tres vegades per una corrua de cavalls i genets que també feien la seva travessa particular. Hem estat una bona estona observant el paisatge voltats de vaques i a sota d'uns roures immensos que començaven a desenvolupar les fulles. L'anada i tornada l'hem fet amb unes dues hores i mitja sense presses.
El tercer acte de la jornada ha estat el dinar. A les tres de la tarda tothom havia paït l'esmorzar. Els canalons de bolets amb salsa de ceps, el rostit casolà, que es desfeia a la boca i el gelat de torró amb reducció de ratafia i nous eren com claus que anaven obrin les portes de la gana.
Els propietaris de Can Jep Gros són ben coneguts a Beget. Després de més de trenta anys de tenir-hi residència i amb les hores i dies que hi han hagut de dedicar per tal de deixar el mas i voltants en condicions en són un bon motiu.
Abans de marxar podem visitar l'església de Sant Cristòfor amb la famosa Majestat. Després de moltes vegades de visitar Beget he aconseguit poder-hi entrar. El conjunt m'ha sorprès i impressionat, val la pena.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada