Sols, barrejats o combinats adequadament. Aptes per començar, per acabar o a qualsevol hora del dia. Llàstima que quan arribes a una certa edat ja et comencen a venir amb les històries del colesterol, la pressió... i qualsevol altre cosa que pugui sortir alterada en aquelles llistes interminables que et donen com a resultat d'una anàlisi. Però que quan surts de casa durant uns dies et saltes a la torera les recomanacions del metge i dius allò de "un dia és un dia" tot bevent uns bons vins, tastant formatges de tota mena i delectant-te amb una tassa de xocolata calenta tot sucant-hi uns melindros acabats de sortir del forn.
Tot això vam procurar fer, amb mesura, tot s'ha de dir, perquè som persones de seny, durant els tres dies en que vam visitar la comarca del Somontano, a la província d'Osca. En els últims anys el vi s'ha posat de moda en aquelles terres aragoneses i cada vegada que hi anem, aquesta era la tercera, aprofitem per visitar alguna de les moltes caves que hi neixen com bolets. Havíem visitat i dinat a les de "Viñas del Vero" i "Enate". També havíem vist les de "Blecua" i passejat per les seves vinyes. Aquesta vegada va tocar anar a les caves "Irius" i "Alodia", dos conceptes i dues maneres ben diferents d'entendre com es pot fer el vi.
La primera és espectacular. Des de la carretera, una estructura metàl·lica, brillant, quasi espacial ja et crida l'atenció. Fa poc que han començat l'explotació amb avançaments d'última generació. Arriben a una fondària de 27 metres i fins i tot el vi quan és a les barriques de roure té música ambiental. Vam fer un tast de tres dels seus millors vins amb tota la parafernàlia usual en aquest casos. Em sembla que si veuen, oloren i tasten més coses de les que hi ha, però és el que es porta. Ah! i fan pagar per la visita.
Ben diferent és la bodega "Alodia". Petita, personalitzada en una sola persona, un jove de 31 anys, que conrea la vinya, fa part del procés manualment, sense deixar de banda les últimes innovacions i fins i tot contribuint a aixecar l'edifici amb les seves pròpies mans. A més a més torna a recuperar varietats que quasi s'havien perdut, mitjançant un cultiu ecològic. Què més es pot demanar.
A la població d'Adahuesca i no gaire lluny de la bodega "Alodia" hi ha una fàbrica de formatge de cabra que elabora un seguit d'exquisideses que s'han de tastar: "Quesos de Radiquero". Abans situada al poble d'aquest nom però que per la dificultat d'accés s'ha traslladat aquí. El mateix creador de les diferents varietats des del 1978 és el que continua estant al cap de la seva elaboració.
I per acabar la xocolata. A les afores del poble de Benabarre la família Brescó hi ha aixecat una nova botiga en la que es poden comprar nombrosos tipus de xocolata i llepar-se'n els llambrots asseguts a les taules que ja tenen disposades per aquest fi. Ells mateixos n'elaboren les diferents especialitats, fent ressaltar a l'embolcall dels paquets que és "elaborada a brazo". Els diumenges a la tarda, quan els esquiadors baixen de la Val d'Aran, can Brescó és parada quasi obligatòria. En podem donar fe.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada