De Calonge al Puig Cargol

Cassoleta del Puig de la Cendrosa

Era la segona sortida que feiem pel terme municipal de Calonge. La vam dividir en dues parts per tal d'observar dos ambients ben diferents. El primer tram vam pujar fins al puig Cargol, al qual ja hi havíem anat des de Bell-lloc en una altra ocasió. Vam deixar el cotxe davant de l'ajuntament i després de travessar la població en direcció nord ens vam endinsar per camps i vinyes fins a trobar-nos al davant d'un petit castell convertit en una casa de pagès que pot datar-se entre els segles XII i XIV: la Torre Lloreta. Són quarts de vuit del matí i el sol ja ha començat a enfilar-se tot dient-nos que serà un dia de calor tot i ser a mitjans del mes de març.

Anem deixant la plana i comencem a enfilar-nos . Deu n'hi do la pujada que hi ha per tal de vèncer el desnivell. Quan arribem al cim de la carena ens embosquem per un corriol ple de brucs ufanosos i arribem al puig de la Cendrosa, un cim rocallós tant voltat de vegetació que no ens deixa veure la panoràmica que s'endevina pel mig de les branques. En la roca que el culmina hi podem veure unes cassoletes, del tamany de mitja pilota de ping-pong, com les que hi ha en alguns dólmens i menhirs. No se sap la seva funció però hi ha teories que les presenten com a signes artístics, indicadors geogràfics, per realitzar libacions , o n'hi ha que consideren que podrien ser representacions astronòmiques de cicles lunars o estel·lars. Amb tantes teories ves a saber quina seria la verdadera . També ens van cridar l'atenció la coloració dels líquens que hi ha adherits per altres roques de l'entorn, des del groc rovellat fins tota la gama de verds. Sobretot els grocs ataronjats són molt especials.

Al cap de poc anem a parar a can Ribot, un mas a cavall entre el terme de Calonge i de l'antic terme de Fitor, que va ser habitat fins l'any 1967 i ara totalment abandonat. N'observem els diferents elements que encara hi queden i per una forta pujada ens dirigim al Puig Cargol, on esmorzem asseguts al peu del vèrtex geodèsic que el culmina. Mentre pujavem ens anàvem girant per veure la panoràmica tot observant l'església de Fitor que destacava entre la vegetació.

A la segona part del recorregut ens vam despistar en un trencall de camins i vam fer un camí totalment diferent del que teníem projectat. En una de les senyals algú n'havia fet desaparèixer una part i això ens va desorientar. Sembla que a alguns propietaris no els agrada que passi massa gent pels seus terrenys i són els responsables d'aquestes desaparicions; no sé que hi ha de veritat. La qüestió és que el camí que vam seguir ens va portar a prop de Palamós. A partir d'allà vam haver d'improvisar el recorregut i anar seguint pels llocs que ens semblava que ens portarien més directament al centre de Calonge. La caminada es va allargar, aproximadament, una hora però el bon temps que ja anunciava l'arribada de la primavera ens va fer l'estona més agradable.