diumenge, 4 de gener del 2009

Carta als Reis


Estimats Reis Mags:

Ja sé que el temps és una mica just, però també sé que per la vostra qualitat de Mags el temps no representa cap problema per vosaltres. A més a més com que el que us vull demanar és a llarg termini les dificultats, per aquesta causa, crec que seran mínimes.

Permeteu-me que sigui una mica egoista i demani primer per mi i per la meva família. Dues coses bàsiques: salut per a tots i feina pels que encara treballen. Segur que és el que us demana la gran majoria de gent gran. Mireu de repartir-ho i que n'hi hagi per a tothom. Personalment desitjaria que les cames hem segueixin aguantant per fer llargues caminades diàries amb els meus amics els Matiners. Que a partir d'aquí s'em mantingui la ment desperta per fer múltiples activitats i per poder també ajudar als altres.

A nivell més general començaria per la nostra ciutat, Palafrugell. Demanaria, en primer lloc, que els ànims s'asserenessin després dels últims esdeveniments; que les forces de l'ordre no estiguin tan encatauats en edificis ni vehicles i que els ciutadans puguin veure'ls caminar pel seu costat en tots els carrers; que es pugui caminar bé per totes les voreres sense perill de fer-t'he mal; que els ciutadans siguin responsables en la circulació i neteja de les vies urbanes; que la gent participi en les activitats del poble i no es limitin a criticar- ho tot; que els que ens governen hi posin mà perquè tot això pugui ser una realitat.

A nivell de Catalunya només us demano dues coses: que la resta de l'estat deixin de pendre'ns el pèl i que els que ens governen s'hi pensin una mica abans de fer determinades declaracions i actuacions que ens fan posar vermells.

Que els nostres amics de la resta de comunitats autònomes deixin de criticar el que fem per després ells demanar i aconseguir el mateix buidant les nostres butxaques. I que d'una vegada ens deixin parlar i comunicar amb la llengua que ens doni la gana.

I per la resta del món pau i solidaritat. Tal com van les coses ja veig que es un desig complicat de satisfer, però si tan sols és pogués aconseguir en una petita part ja em donaria per satisfet.

Amb totes les cartes que us deuen estar arribant segur que esteu una mica atabalats. No us vull entretenir més perquè posats a demanar les persones no acabem mai i no ens donem compte que el més difícil és donar, però a la llarga és més gratificant.

Fins l'any que bé.

Joan