Ictus

(webconsultas.com)

Ahir vaig veure l’anunci que s’emet sobre la Marató de TV3, que aquest any dedica a l’ictus. La senzillesa de la realització, l’emoció que transmet el jove protagonista i la sorpresa final em van commoure. Segurament que el fet de patir les conseqüències d’aquesta malaltia també van tenir-hi alguna cosa a veure.

Ningú pot deduir pel meu aspecte extern que n’he estat víctima, però jo noto en cada moment els resultats d’haver-lo patit. Sempre que canvio d’activitat hi ha alguna cosa que m’ho recorda: abans podia.... Ja sé que l’edat per si sola ja condiciona l’anar fent diari, però l’arritmia que va provocar-lo, el marcapassos que  em van haver d’implantar, anys més tard, i altres seqüeles que s’han manifestat han anat minvant la capacitat i les ganes de fer coses.

El que més greu em sap és no poder estar pels meus nets tant com voldria: agafar-los, aixecar-los, jugar amb ells... Ara que ja es van fent grans puc estar una mica més per ells en altres aspectes, però està a punt d’arribar-ne un altre: una nena, i penso que també em trobaré amb moltes limitacions. El principal és que hi siguin per gaudir de la seva presència i ajudar-los en tot el que pugui

Per altre part no he deixat de continuar actiu amb molts aspectes: voluntari a l’arxiu Municipal, del que n’han sortit tres publicacions, caminar, amb més calma que abans, viatjar, sense oblidar-me d’ensenyar la tarja de portador de marcapassos i no passar per sota del arcs  de control de vaixells, avions , museus... (tal com em va passar a l’entrada de la “Sainte Chapelle”, a París, i vaig patir tot el dia9.

Ara s’hi ha afegit l’operació del càncer de pròstata. Després de cinc mesos, ja vaig integrant-me, altra vegada,  a tot el que havia hagut de deixar. Per exemple, les caminades ja poden arribar a l’hora i mitja sense acabar fet una coca, com es diu vulgarment.

M’agradaria que la meva experiència pogués servir per fer tirar endavant  i animar a qualsevol  que passi per moments, com els que hem toquen passar a mi.