Retorn

Pels voltants de Poblet (pocs dies abans)

Des del 19 de maig l’activitat d’aquest blog ha estat en suspès. 

M’ha costat tornar a posar-me davant del teclat després de l’operació que vaig sofrir a finals del mateix mes per tal d’extirpar-me el càncer que se’m va descobrir uns mesos abans. Gràcies a Déu va ser detectat a temps i sembla que tot ha quedat net, però, a partir d’ara, sempre pendent de la paraula maleïda.

Els dos dies a la UCI i algunes dificultats en la coagulació de la sang van allargar la meva estada a la clínica i han afectat, més del normal, les facultats que permeten dedicar-me a algunes de les meves activitats preferides, com són la lectura i l’escriptura, la fotografia.... Jo, que sóc un lector incorregible no vaig poder llegir una sola ratlla durant  tot el mes de juny. Em costava concentrar-me i poder seguir un argument. Fins i tot em vaig quasi descuidar de com es feia un sudoku, a part de la disminució de totes les facultats físiques en general.

Tot plegat ho he  anat recuperant i ara l’hi ha tocat a l’informàtica. Després d’intentar-ho durant quatre mesos, a la fi, puc escriure quatre ratlles amb sentit i poder explicar-ho altra vegada en aquest blog.

Les caminades s’han reduït a mitja hora diària. Això si, des del primer dia de l’arribada a casa. Quinze dies a la clínica i un mes arrossegant  sonda i bossa no van aconseguir aturar-me. Les “empentes” de la meva dona són les que més hi han fet per fer-ho possible.

Ara, començo a veure-ho tot més clar i espero poder anar oferint,  a qui ho vulgui llegir,  les ressenyes de les meves activitats, lectures i pensaments, si s’escau. He arribat a la conclusió que no s’han de perdre els ànims, encara que costi, per un mateix i sobretot per fer més agradable la vida dels que conviuen amb tu.