He fet una tria dels cinc llibres que més m’han
interessat o impressionat en aquesta
primera part de l’any. De tres d’ells no n’havia sentit parlar mai, ni tampoc
dels seus autors; els altres són un
best-seller prou conegut i un llibre d’història sobre un temps prou
significatiu del nostre país. Tots, però, tenen un rerefons de conflictes
històrics.
“Retorn a Killybegs” de Sorj Chalandon (Tunis, 1952 –
periodista i escriptor francès). És una gran novel·la inspirada en la vida d’un
històric militant de l’IRA en l’època de Margaret Tacher:les vagues de fam, les
vagues d’higiene...Tal com es diu a la presentació del llibre: “ El protagonista no és que fos un noi
especialment violent. Simplement, hi ha situacions que et trien a tu. En tots
dos sentits. En el de la fidelitat als teus, i en el de la traïció. Retorn a Killybegs és una
història de traïció. Una història que ens hauria passat a gairebé tots. Si no
ens hagués passat, possiblement hi hauríem deixat la pell abans d’hora. O
seríem herois nacionals, ves a saber,”
”Berlín Alexanderplatz” d’Alfred Döblin (Polónia,
1878-1957). Metge i novel·lista. El sol fet d’haver estat a Berlín feia pocs
anys ja em va fer decantar per escollir-lo. Publicat per primera vegada el
1929, el llibre reflecteix la vida a Berlín del període d’entreguerres, en els anys
previs a l’arribada al poder del Partit Nazi. El protagonista és un ex convicte
que es vol redimir d’un crim involuntari
que el va portar a la presó i a deambular després per la ciutat buscant
oportunitats i enganyat per molts en els que ell confiava.
"Ens veurem
allà dalt” de Pierre Lamaitre (París, 1951). Tal com diu la presentació:”A través d’una brillant fusió de ficció i
realitat, de literatura popular i alta literatura, aquesta novel·la és un
emocionant retrat de la Primera Guerra Mundial i de l’existència desoladora que
van patir els supervivents. Guardonada amb el Premi Goncourt i convertida en un
autèntic fenomen editorial a França, Ens veurem allà dalt ha captivat els
crítics i els lectors amb una trama detectivesca, un estil molt cinematogràfic
i el còctel d’humor, ràbia i compassió que Pierre Lemaitre condensa en aquesta
obra rodona”.
“El llindar de l’eternitat”. D’autor super conegut, Ken
Follet, no podia deixar de llegir el final de la trilogia, composta també per “La
caiguda dels gegants” i “L’hivern del món”. Com tots aquests tipus de llibres d’història
novel·lada han de ser llegits amb rapidesa per no perdre l’ interès i la
concentració davant la quantitat de fets que s’hi expliquen i del gran nombre
de personatges que hi intervenen. Si agrada llegir, sense trencar-s’hi el cap i
es té temps per fer-ho durant llargues estones,
és una manera agradable i interessant de passar-lo.
I per últim un llibre d’història real: “Pàtria i progrés”
.La Mancomunitat de Catalunya (1914-1924) d’Agustí Colomines i Aurora Madaula.
Sempre m’havia interessat per aquest període de la nostra història i com s’ho
havien fet Prat de la Riba i els seus col·laboradors per dur a terme tal
quantitat de projectes disposant de tan pocs diners i només amb deu anys.
Després de llegir el llibre el meu interès ha quedat compensat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada